TORRENTS, Ramon, La fosca
"A la finestra es ponia el sol"... deia en una metonímia Kundera a La immortalitat. En aquest cas és en el reflex als arbres que es pon el sol, arbres que serien alhora metàfora de la creació artística, que s'enreda entre troncs i branques tot mostrant la bellesa senzilla de la posta al capdavall, la de l'autor segurament. Una fosca bellíssima.
Tot molt embullat, i alhora acollidor. Com moltes vides.
ResponEliminaTot molt complex i senzill alhora, Jordi! L'únic que no m'agrada és el rerefons de la imatge, però es contraresta amb l'heura de davant.
ResponEliminaEm recorda els cervells dels malalts d'Alzheimer...Quina foto! Llàstima del que hi ha darrere, tens raó, Helena.
ResponEliminacantireta: quina comparació! I gens odiosa. Així neixen les metàfores.
ResponEliminapreciosa imatge!
ResponEliminaa mi sí que m'agrada el rerefons, justament perquè és més fàcil que a les nostres vides trobem eixe rerefons. eixa no perfecció, no?
la casa i l'arbre. i la fosca i el roig de la fosca.
Coralet: és veritat, el fons fa més autèntic.
ResponElimina