divendres, 30 de setembre del 2011



MADOZ, Chema

Amb un poema, amb les entrades en un bloc, anem fent passar les gotes de poesia pel fil del text, tot provant de retenir-les per una breu estona almenys, fins que s'evaporin, i fent-ne una mena de collaret, generant bellesa. La fotografia aconsegueix de fer perdurar les gotes fràgils també.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

6 comentaris:

  1. Jordi Dorca30 de setembre del 2011, a les 15:41

    Enfilant l'impossible.

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca30 de setembre del 2011, a les 15:41

    Llei d'obstinació.

    ResponElimina
  3. hiniare30 de setembre del 2011, a les 20:29

    Això és un festival Chema Madoz.
    Aquest home té un catàleg que no te l'acabes, i cada imatge dóna moooolt de sí.

    Aquesta és una de les meves favorites. Qui no ha pensat després d'una pluja que les gotetes resplendent sota el sol són un luxe millor que tots els diamants del món...

    ResponElimina
  4. cantireta30 de setembre del 2011, a les 22:32

    L'altre dia explicaven que per fotografiar un vi amb gotes al seu cos es necessitava dos dies, i era com si les posessin amb comptagotes.
    L'entrada del post és tan maca que no vull afegir més. De moment. Ah, ja som a casa. Tot ha anat bé.

    ResponElimina
  5. Joana1 d’octubre del 2011, a les 10:06

    Embasta l'agulla
    les llàgrimes del vers,
    les gotes del cistall.

    Bon dia Helena!!!

    ResponElimina
  6. Audrey1 d’octubre del 2011, a les 23:28

    Fràgil bellesa enfilada, per romandre prop nostre.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)