dijous, 8 de setembre del 2011



CREED, Martin, Work No.701, 2007. Claus, 7 elements, dimensions variables.

Com més lluny és en l'espai i el temps, més profundament arrela el clau. Com més es perd l'ombra del clau, la memòria d'ell, més viu és en el nostre inconscient. La doble ombra, causada pel tipus de llum, deu voler dir que es busca el terme mig, llavors i ara, entre els dos termes oposats, passat i present.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

15 comentaris:

  1. Jordi Dorca8 de setembre del 2011, a les 16:57

    Clau clavat al palmell del món, que deia el poeta.

    ResponElimina
  2. Joana8 de setembre del 2011, a les 17:31

    Convergencia reiterada en un mateix punt que el perd de manera simètica fins fer-se diminuta, arribant a ser insignificant. Així veig la projecció mateial i espiritual de la vida de l'individu que va perdent intensitat a mesura que pasa el temps mantenint sempre una constància fixa i repetida però mostrant-se voluble pel que fa a la seua força vital.

    Ai mare la que he soltat. Em sembla que es la parida més gran que pot caber-hi en una interpretació, però és el que veu el meu cap ara. Potser demà ho veja diferent!!!

    B7s

    ResponElimina
  3. Joana8 de setembre del 2011, a les 17:32

    colia dir es perd i passsssssssssssa

    ResponElimina
  4. Joana8 de setembre del 2011, a les 17:32

    i simètrica

    ResponElimina
  5. Helena Bonals8 de setembre del 2011, a les 18:37

    Jordi: quin poeta? És interessant aquest vers.

    Joana: "que una visió mor de ser llargament observada", em sembla que vols dir. Però els records, encara que s'enfonsin, també poden surar.

    ResponElimina
  6. Joana8 de setembre del 2011, a les 20:08

    Alguns, però cal mantenir-los ben enfonsats!!!

    ResponElimina
  7. Helena Bonals8 de setembre del 2011, a les 22:52

    Completament d'acord! Fan massa mal.

    ResponElimina
  8. GEMMA9 de setembre del 2011, a les 8:22

    Imatge preciosa, delicada pels filaments que dibuixen les ombres i dura per la fortalesa del clau que rau fixa al mur.

    Molt suggerent tot plegat.

    ResponElimina
  9. Helena Bonals9 de setembre del 2011, a les 8:59

    Gemma: sí que és suggerent, i més com tu ho expliques.

    ResponElimina
  10. Jordi Dorca9 de setembre del 2011, a les 15:07

    János Pilinszky, l'hongarès existencialista i cristià. Té, si més no, un volum traduït al català.

    ResponElimina
  11. Helena Bonals9 de setembre del 2011, a les 15:15

    Gràcies, Jordi. És més fàcil de recordar el vers que no pas el seu nom!

    ResponElimina
  12. cantireta12 de setembre del 2011, a les 13:38

    Tinc 3 preguntes ruques:
    1.Més llarg i intens el dolor, potser, com el 1r clau?
    2.Què bo que la fotografia s'amistanci amb la geometria, oi?
    3.I, per xafarderia, on trobes aquestes fotos tan maques?

    ResponElimina
  13. Helena Bonals12 de setembre del 2011, a les 14:01

    1. Molt ben trobat, això del primer clau. Però a vegades ho és l'últim.
    2. És geometria, però humanitzada per les ombres.
    3. La majoria d'imatges les trec de llibres o revistes de la biblioteca on treballo. Aquesta és d'Arte y parte. Les escannejo o les pujo d'internet. També he descobert un bloc constantment actualitzat que recull fotografies d'altres blocs. Busca per "Navarro Herrera". Ni jo mateixa era conscient de les possibilitats que tenia al davant fa un any. Tot és començar, a la vida.

    ResponElimina
  14. Anonymous14 de setembre del 2011, a les 10:17

    uau! quina imatge i quina explicació. una pregunteta, helena: podem veure en alguna part poemes teus? és que vaig vore que enllaçaves Itineràncies poètiques, escrius allà?

    gràcies
    un beset

    coralet

    ResponElimina
  15. Helena Bonals14 de setembre del 2011, a les 10:31

    Sí coralet: has d'anar a la llista de participants a la dreta dins Itineràncies poètiques, crec que en vaig fer 22, busca'm pel número de poemes fets.

    Jo sóc molt amateur, fent poesia, la Joana, el Jordi Dorca o tu mateixa sou millors.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)