dissabte, 24 de setembre del 2011



SASSE, Jorg, imatge trobada a la xarxa

Tot perfectament simètric, equilibrat, però amb una sola onada a punt d'arribar a la platja: la guanyadora de la cursa, individual, en ella es conté tota la força del mar. Entre terra i cel, una onada, com un vers, ho diu tot.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

  1. cantireta24 de setembre del 2011, a les 10:55

    L'esforç abans del sospir, i tornar a començar? L'aigua que xopa la sorra, sense l'ona que l'ha fet possible? El nàufrag aqüàtic que enyora terra ferma? Hi ha dies que són això, guanyar onades al mar.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals24 de setembre del 2011, a les 11:02

    cantireta: no hi tenen res a veure els teus comentaris amb els meus, però els trobo molt interessants i profunds. Sobretot el de "guanyar onades al mar".

    ResponElimina
  3. zel24 de setembre del 2011, a les 11:13

    Aquests moments són hipnòtics, jo m'hi solc quedar penjada!

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca24 de setembre del 2011, a les 13:01

    Entre terra i cel, una onada, com un vers, ho diu tot.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals24 de setembre del 2011, a les 13:25

    zel: mirar el mar és com mirar el foc, és hipnòtic, fascinant.

    Jordi: com el teatre dins el teatre, o la pintura dins la pintura, el teu comentari dins el meu comentari.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)