MADOZ, Chema, S/T 2001 dins la revista Arte y parte Nº94
En el fons, l'art és un joc i cal que sigui pres així per funcionar. El pianista té davant seu la partitura, que pot interpretar bé o malament, en lluita amb ell mateix, com la mateixa intèrpret d'aquesta fotografia. L'escaiença del blanc i negre del tauler-partitura i de les tecles del piano és important perquè la imatge funcioni, és el nexe d'unió simbòlic entre partitura i interpretació.
Trobo que la imatge està molt ben trobada.
ResponEliminaJordi: M'agrada que t'agradi. Admet molts de comentaris apart del meu.
ResponEliminaSí. La clau és en el joc, que té unes normes ben fixades.
ResponEliminaEm recorda la cançó del traspassat Michael Jackson amb el Paul McCartney, "Ebony and Ivory". Les tecles del piano estan disposades de manera que compleixen una funció tonal, i és en aquesta funció i en la de les mans i l'execució que, de 2 colors, es passi a una policromia artística i musical.
ResponElimina(S'entén, o me n'he anat per les rames?)
Jordi: com diu la cantireta, amb el blanc i negre dels dos elements es pot aconsguir la policromia, les normes són ben fixades però permeten molt de joc.
ResponEliminaI tnant, Helena. Hi ha tantes partitures com interptrets, mai dues en seran igual, potser siguen semblants, però mai idèntiques.
ResponEliminaNanit!!!
Ah!!! Fantàstica la interpretació del PET al blog de Jordi. Jo no n'agafe mai, sols algun que altre empatx de lletres, això sí:)
Que bona que ets, Joana! Jo sí que agafo empatxos d'ordinador, de blocs!!!
ResponEliminam'encanten les fotos de madoz perquè sempre hi ha joc, realitats contraposades que fan una mateixa realitat.
ResponEliminacoralet
coralet: a mi també m'agraden molt les fotografies de Madoz, és bo i no enganya.
ResponElimina