dilluns, 12 de setembre del 2011



LAGARTO, Lolita Es-tendre, dins el bloc Píxel_accions, Paisatge urbà

De baix cap a dalt, de dins cap a fora, com haurien de ser totes les imatges, segons deia un escriptor. De la cultura a la natura. De les peces de roba penjades, més aviat antiestètiques, però que fan "autèntic", a les branques de l'arbre que malda per sortir a la superfície, i perquè li surtin fulles, com l'ànima inquieta, tendra de la fotògrafa.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

8 comentaris:

  1. Jordi Dorca12 de setembre del 2011, a les 19:29

    Fulles espirituals, de tendresa inquieta, en un apunt afinadíssim.
    Els blogs de Lolita sempre fan rumiar i somniar.
    Salutacions, Helena.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals12 de setembre del 2011, a les 20:13

    Jordi: els teus comentaris també em solen fer rumiar. Alhora sembla que jo us faig rumiar a vosaltres. I que em vinguin al darrere amb un flaviol sonant.

    ResponElimina
  3. cantireta12 de setembre del 2011, a les 20:35

    Hola. He fet un afegitó a l'entrada, en què explico quan vaig ser mig anglesa, i perquè. El bilingüisme no és real, sempre hi ha un dels 2 idiomes que mana en el cervell. Solucionat! Continuaràs enviant missatges, oi?
    La meva sogra diu que "On hi ha roba estesa, hi ha vida". El vertical, l'horitzontal, els teixits, les textures. La roba dóna sentit a la fotografia, la fa única.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals12 de setembre del 2011, a les 21:16

    De quina entrada parles, cantireta? Ja m'ho miraré.

    ResponElimina
  5. lolita lagarto12 de setembre del 2011, a les 22:52

    ostres Helena.. quina sorpresa! cliko el teu blog i em dic.. això em sona..:)
    m'ha fet moltíssima il·lusió,.. em sembla que somniar i rumiar són plaers que compartim molts blocaires..
    mil gràcies a tots pels comentaris!

    ResponElimina
  6. Joana13 de setembre del 2011, a les 9:16

    Res a dir després del teu magnífic apunt, Helena. Després passe pel blog de Lolita.

    ResponElimina
  7. cantireta13 de setembre del 2011, a les 9:38

    Ep! Parlava de "Onze, avui!". Hi feia un aclariment. Vaig posar l'apunt sense esmorzar ni cafè, i això no és gens de bo... Hehehe.
    El bloc de la lolita lagarto és sensacional.

    ResponElimina
  8. Helena Bonals13 de setembre del 2011, a les 10:07

    D'acord, cantireta. És clar que continuaré fent missatges!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)