SENA da SILVA, Martín, S/T anys 50. Dins Fundació Foto Colectània
El vaixell, que va endavant, deixa fum al seu darrere, embruta com el progrés. El caminant, que torna enrere, als orígens, és ell sol i no molesta ningú. Viure en el passat és molt rendible artísticament. Però tots dos, el vaixell i el caminant, viuen en la boira.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaI tots dos estan condemnats a entendre's dins aquesta boira. M'agrada la imatge que has dibuixat.
ResponElimina( com pots veure, Bonals, avui no t'he dit pel cognom. Jo també prefereixo que em diguin pel nom: Blanche, quan em diuen Dubois m'emprenyo)
Excel·lent. T'ha sortit un poema en prosa. Jo no ho tocaria.
ResponEliminaEm recorda, això sí, un apunt de fa força temps; un que va donar força joc.
Gregori: no s'han d'entendre, hi ha d'haver una catarsi entre els dos costats de l'espectador.
ResponElimina(jo l'he llegit aquesta obra de la Blanche, molt forta, no me la recordis)
Jordi: em pots recordar quina entrada era???
Helena,
ResponEliminaHi havia una barca en un llac.
22 de gener de 2011!
ResponEliminaQuina memòria, noi!
ResponEliminaEl vaixell marxa sense el viatger estàtic, el fum no es recupera en l'horitzó, l'escullera marca la distància entre el present i el desig. Potser havent sopat no ho trobo així :-)
ResponEliminaTotes les persones deixen una petjada per allà on passen, en certa forma suposo que és com el nostre fum...
ResponEliminacantireta: el viatger crec que no és estàtic, i no sé què significa "el fum no es recupera en l'horitzó", però a part d'això estic d'acord amb el que dius de l'escullera, bona hermeneuta!
ResponEliminaBarcelona: el fum és com l'ombra, no ens la podem treure de sobre anem on anem.
ResponEliminaEl fum perdut pel vaixell no es recupera, no hi ha viatge de tornada per a agafar-lo i fer-lo servir un cop i un altre. L'esforç per fer una cosa és d'un sol ús, sempre en cal un de nou per començar una nova activitat. El fum deixa un record per on passa, però, com tot record, s'esvaneix dins del present.
ResponEliminaAra, amb l'esmorzar al pap i cafè, estic lúcida! :-)
lúcida i brillant, cantireta! Cada dia surt el sol i cada dia es pon.
ResponEliminaLa cantireta m'ha recordat aquell poemet que vaig fer per a Itineràncies Poètiques. Te'n recordes, oi?
ResponEliminaJordi: és aquest?
ResponEliminaSense alè
Dins el silenci del camí
treu fum sense alè
el meu pronom ferit d'amor.
Que no és pas un poemet...
Jordi: estic molt intrigada. Si no l'he encertat, em dones una pista?
ResponElimina