Entrada d'Ana Muela Sopeña al bloc Laberinto de lluvia
El llamp se sol identificar amb el sorgir de la idea poètica, artística. En aquesta imatge contrasta amb els cactus del primer pla, la natura contra aquesta mena de focs artificials que són els llamps. Els sentits, els versos, davant la Poesia. La felicitat que dura uns instants i prou.
Un instant i prou. Però quin instant quant et sents tocat per la inspiració que t'obliga a escriure, o pel sentiment que emana d'un poema.
ResponEliminaAlyebard: ja ho dic jo: hi ha instants que omplen una vida.
ResponEliminaAi qui els poguera retindre per sempre més!!!
ResponEliminaLes tempestes de llamps poètics duren poc, i mai cauen en el mateix lloc. Ho he intentat, d'escriure mentre cauen, però em quedava mirant-los mentre la sinyora Poesia se'm feia l'estreta :-)
ResponEliminajoana: la poesia vol ser un congelador d'aquests instants.
ResponEliminacantireta: diuen que no es pot escriure en el mateix moment de l'acció, el que a tu et passa. Hi ha excepcions, però.