dimecres, 21 de setembre del 2011



GUINOVART, Josep, Sense Títol, 1975. Gravat il·luminat a mà.

Art i vida, abstracció i realitat: l'obra, per abstracta que sigui, s'alimenta de la biografia de l'autor i el contemplador. Els límits de la pintura hi són, l'anar més enllà d'aquests límits també. L'obra ha de trencar, transcendir per ser artística, com ho faria la mica de color vermell.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

4 comentaris:

  1. cantireta21 de setembre del 2011, a les 13:52

    Uns camps de l'Urgell a vista d'ocell? Un xirucaire pensant en el camí fet i per fer? Un dibuix elegant, curiós i alhora "amb intríngulis". Guinovart mai deixa indiferent.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals21 de setembre del 2011, a les 14:27

    cantireta: els teus comentaris tampoc deixen indiferent.

    ResponElimina
  3. hiniare22 de setembre del 2011, a les 20:38

    És increïble el que es pot fer només amb uns traços negres. És com aquelles taques on cadascú veu el que té al cap, sembla que està a punt de sorgir alguna cosa que no arriba a prendre forma. I el toc vermell l’acaba de fer inquietant. M’ha agradat moltíssim.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals22 de setembre del 2011, a les 20:49

    hiniare: jo no sé per què m'agrada tant també. M'agradaria d'entendre'l més, com Kandinsky.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)