CATALÀ ROCA, Francesc. Imatge treta de la xarxa.
L'anunci, que es podria considerar art, davant la realitat del soldat. La innocència del nen, que fins i tot sembla sorprès, davant la duresa de l'exèrcit. Un intent d'humanitzar aquest món. Un oxymoron visual.
Ens deixem la mosca, potser.
ResponEliminaJordi: i tant, la mosca! El soldat seria una mosca de presència molesta. Això ja no és interpretació, és broma!
ResponEliminaL'ull d'un bon càmara sempre ho veu tot!!! Tens raó amb l'oxymoron visual. I la mosca, tot i que la veig, ni idea del que és!!!
ResponEliminaAzúcares Mosca!
ResponEliminaNo.
ResponEliminaDiu: Sidecares Mosca!
Molt bé, Jordi! És sidecares Mosca! Bona deducció, i més tenint en compte que les deduccions van de dalt a baix!
ResponEliminaQuins ulls teniu, no sumen quatre no, sumen 100!!!
ResponEliminaHelena he posat la versió completa del CAN VEI LA LAUZETA MOVER i he buscat una traducció que he deixat als comentaris per si la vols llegir. En català les que trobava estaven incompletes, així que l'he deixada en castellà. T'ho dic perquè vas dir que et resultava complicat llegir en l'occità del SXII, cosa complicadísimma per a tothom per supost!!!
Que passeu un bon diumenge!!!
Català-Roca sempre deixava que la imatge fos més potent que les paraules. Sovint la seva obra em deixa bocabadada, com el nen :-)
ResponEliminacantireta: me'n vaig mirar unes quantes de difícil comentari, és veritat.
ResponElimina