JASON MARTIN, Django As yet untitled (Alizarin Violet). Imatge extreta de la xarxa.
Hi ha qui diu que, en art, el més important és la forma, no pas el contingut. Aquesta pintura és tota pintura, massa pictòrica, gestualitat, i no té títol, encara, només el color violeta. Estèticament és tan agradable com ho pugui ser una pintura renaixentista: són dues coses diferents i ja està. És plaer estètic, però també és plaer sensual, fixeu-vos que s'assembla a un gelat de fruites del bosc. És una abstracció perfectament decorativa.
Plaer estètic i plaer sensual. Tot plegat, molt agradable i bellament desendreçat. Com en el post anterior, que no m'has donat temps a comentar.
ResponEliminaConclusió: o fas vacances o estàs a punt de fer-ne.
Jordi: estic de baixa i m'avorreixo! Quan trigueu una mica a contestar tinc cabòries, penso que no ho he fet bé.
ResponEliminaMoltes gràcies, com sempre.
Jo la tindria a la nevera, com un iogurt massa gelat! M'encanta, igual acabo llepant-la! :-)
ResponEliminaNo pensis tant, Helena, t'ho diu una que ja ha sigut a cal Cabòries dos cops. Abraçades!
Que bona i divertida ets, cantireta!
ResponEliminaUn cantiret d'aigua sempre refresca. I amb raó. Boing.
ResponEliminaQuin color i quina textura tan atractives...saps a què em recorda? A la plastilina aquella de Play Doh...em venen ganes de tocar-la!
ResponEliminaI espero que sigui el que sigui el que et fa estar de baixa, et recuperis ben aviat!!
Avui estàs prolífica, dos posts en un mateix dia!
Jordi: els vostres comentaris sí que refresquen, boing.
ResponEliminaBarcelona: a mi em recorda un post recent: http://dallobelldallosublim.blogspot.com/2011/09/creed-martin-work-no.html
No serà res, amb una mica de plastilina, de descans!
Com frapa la intensitat de la saturació del seu color, m'agrada, em transmet una vitalitat extenuant i còmode. És per tenir-la a casa.
ResponEliminaMiraré més sobre l'obra d'aquest artista.
Gràcies per l'apunt, per fer-me'l conéixer.
Bon dia, wapa!
Sí, Gemma, és un lloc on descansar la vista! Tot i que la imatge no és de molta qualitat. Si mires a la xarxa, n'hi ha força d'aquest autor.
ResponEliminaEndavant, Helena.
ResponEliminaQue continuï la teva inspiració.
S'agraeixen molt els ànims, quan el que fa mal no es veu, Jordi.
ResponEliminaA aquesta velocitat, és molt difícil seguir-te!
ResponEliminaEspero que la baixa no sigui res...
L’obra d’aquest artista em fa pensar en la meva passió pel color. Es pot perdre el cap per un violeta com aquest! Fa poc remenava vermells i blaus per aconseguir un color semblant. Gairebé els puc veure barrejar-se en aquesta obra (també perdo el cap pels taronja foc i els marrons terra). Potser per això comprenc aquest autor.
hiniare: has fet un quadre com aquest? I te l'has penjat a la paret, suposo.
ResponEliminaTinc un vestit d'aquest color, i unes arracades amb libèl·lules pintades a mà. I em queda molt bé, per cert :-)
ResponEliminaÉs un color maco, cantireta. Que xules les arrecades en forma de libèl·lules! Són de les millors de la teva col·lecció, segur.
ResponEliminaA mi m'encanta el color i les formes sinuoses...,qui vol res més?
ResponEliminaAudrey: la senzillesa sol ser tan complexa!
ResponElimina