dilluns, 19 de setembre del 2011



GIRONA, Maria, S/T dins la col·lecció d'art de l'AVUI

Un quadre sempre hauria de ser un lloc on descansar la vista, una cadira metafòrica, la d'aquesta obra, i com en aquest sofà. El gerro de flors sobre la cadira aniria en aquest sentit. Però Kafka deia que li agradava l'art que mossega. Són dos punts de vista.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

13 comentaris:

  1. Barcelona m'enamora19 de setembre del 2011, a les 16:17

    A mi particularment m'agrada més l'art que amanyaga, el que acaricia.

    Bon dilluns!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals19 de setembre del 2011, a les 16:19

    Barcelona: a mi també m'agrada que m'amanyaguin, però l'art que mossega a vegades és tonificant com el fred de l'hivern.

    ResponElimina
  3. cantireta19 de setembre del 2011, a les 17:00

    Caldria treure la fruita per seure a la cadira. És curiós, el quadre...

    ResponElimina
  4. Helena Bonals19 de setembre del 2011, a les 18:18

    Sí, cantireta, no és un quadre qualsevol.

    ResponElimina
  5. Jordi Dorca19 de setembre del 2011, a les 18:54

    Un lloc on descansar la vida. Fruita d'un moment, talment un reposador.

    ResponElimina
  6. Jordi Dorca19 de setembre del 2011, a les 18:55

    Bona observació la de cantireta: la fruita no ens deixa seure.
    Necessitem una hermeneuta.
    PS: sóc molt pesat.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals19 de setembre del 2011, a les 20:27

    La fruita no ens deixa seure per recordar-nos que la cadira és un invent que ajuda a fer acollidora la nostra vida, de la mateixa manera que ho fa un bodegó amb fruites fresques, o pintades tan bé com en aquesta obra.

    Va bé l'hermeneuta? Em feu pensar! Havia dit "flors" i són "fruites"! M'agrada que et facis pesat, Jordi.

    ResponElimina
  8. Audrey19 de setembre del 2011, a les 23:52

    A mi m'agrada l'art que, d'una manera o altra em sorprèn, aquest quadre em dóna confort,per dins i per fóra.

    ResponElimina
  9. Helena Bonals20 de setembre del 2011, a les 9:32

    D'acord amb tu, Audrey, l'important és que no deixi indiferent, l'obra, per càlida o freda que sigui.

    ResponElimina
  10. cantireta20 de setembre del 2011, a les 9:32

    Potser vol dir que no ens conformem amb la primera visió de la cadira, que si vols alguna cosa, et cal un esforç per aconseguir-la? És una opinió. Què vol dir "hermeneuta"?

    ResponElimina
  11. Helena Bonals20 de setembre del 2011, a les 9:45

    hermeneuta ho ets tu en aquest moment que fas el teu comentari: vol dir intèrpret.

    M'agrada molt la teva idea: normalment no ens hem de quedar amb la primera visió de qualsevol quadre, de qualsevol poema. O sigui que cal un esforç per aconseguir d'entendre'l, com m'ha costat a mi d'entendre això que dius! M'has guanyat, la meva idea és molt més repetitiva i pobra.

    ResponElimina
  12. Jordi Dorca20 de setembre del 2011, a les 14:15

    Fruita vol dir esforç. Fa riure però és bona.
    O bé: la fruita com a premi, com a recompensa, el descans de la cadira. No ho sé.

    ResponElimina
  13. Helena Bonals20 de setembre del 2011, a les 16:26

    M'agraden totes les idees que apuntes, Jordi. Aquesta vegada em guanyeu!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)