IBARROLA, Agustín, "land art" al Bosc d'Ibarrola, Art a Bizkaia dins la revista "Album Letras-Artes" primavera 2011

La natura i l'art, sobretot l'art del segle XX. Allò rústic amb allò abstracte, que tot i contrastar, són en el mateix pla moral, que em sembla recordar que deia Kandinsky. Sempre es pot queixar algú que s'embrutin els arbres d'aquesta manera, però la idea és molt bona.

Imatge trobada dins Lapsus de memoria

La passió, encara que freda com l'aigua de mar, encara que lleugera com un salt d'aigua, i per tant continguda, contra la roca de la raó, sempre complementant-se. Les dues són importants, i el millor de tot és tenir-les alhora.

MORRIS, Robert Photo Cabinet, 1975

Un cop, en una tira de Charlie Brown, un dels protagonistes deia que superar l'adversitat et serveix per... superar més adversitats. Com en aquesta imatge, on aconseguir d'obrir una porta permetria d'obrir-ne una altra, i una altra.

HUYGHE, Pierre Streamside Day, a Caixa Fòrum

La lluna observant-ho tot: la seguretat de la casa, la intempèrie del gos abandonat. Diuen que són els que més estimen.

SENTÍS, Mireia, "Pomander" dins De imágenes. Libros y lecturas

Pomander: "recipient que conté herbes aromàtiques", com aquesta imatge mostra llibres plens d'aromes. En un mirall, perquè un llibre, la literatura, sol ser un reflex més o menys condicionat de la realitat. També sol ser una finestra oberta, amb el seu marc, que seria allò que és escrit objectivament, allò que tot crític defuig d'entrada.

"The Man Who Sold The World" Imatge trobada a Photoblog

La duresa d'una ciutat com Nova York. Amb un blanc o negre gairebé total, l'únic que trenca la verticalitat de l'edifici són els rètols. No sembla haver-hi sortida a les convencions que ens envolten.

Muleteando Imatge trobada al bloc RULRAMIREZ

La crossa forma part de la mateixa ombra que hom fa, simbòlicament, perquè forma part de la teva vida, no te'n pots desfer. Aleshores ve la pregunta: com ressuscitarem, amb crossa o sense?

Vueling Imatge trobada al bloc RULRAMIREZ

La bona vista entre dues construccions, també es pot permetre de no "matar tot el que és gras", i trencar amb el blau cel amb un element, el núvol, que, tot i blanc, té un origen terrenal. Núvols d'estiu, així es diu una pel·lícula que mostra una parella que passa una mala estoneta en el punt àlgid de la seva relació, ja no de primavera.

TRUJILLO, Joan dins The charm of light

El meu tema preferit: el contrast, la complementació entre la roca, l'element més feixuc, que toca més de peus a terra, i el vol dels ocells, allò més eteri. Per a mi tocar de peus a terra bàsicament és treballar, casar-se, i tenir fills. El vol dels ocells és, per exemple, tenir un bloc.

Imatge trobada al Foto Olga's Phoblog

El que havia estat l'interior d'una casa, com l'interior d'una persona, envaït per l'exterior, per la naturalesa, però també per la lletjor dels grafittis. Aquestes són unes runes no pas gaire romàntiques. Però com ve a dir Vinyoli en algun poema, la poesia (la de la fotografia), pot fer-ne una escena amb el seu interès, la seva bellesa.

Fotografia del National Geographic trobada al Micro-bloc d'Albert Solé Pascual

La imatge de la felicitat, a contrallum, perquè el contrast claror-foscor es complementa amb l'empatia dels que hi surten. Mullar-se, barrejar-se amb el fang i l'aigua és una de les coses que pot fer més feliç els nens i els no tan nens. És una experiència per recordar amb una fotografia com aquesta.

GUINOVART, Josep La forma fracturada, 2005

Per molt abstracte que sigui un quadre, sempre pot tenir elements figuratius -i en Guinovart sol passar-, com el rellotge de la dreta d'aquest quadre, o el que sembla la vista del sol sobre el mar a dalt. Però aquesta pintura és important perquè reflexiona sobre com l'art mostraria el contingut, que és immaterial, per entre la forma fracturada, més enllà de la tela, darrere el suport de fusta.

CANALS, Joan El pont romà a Joan's Photoblog

El pont romà seria com l'art; el reflex a l'aigua, la interpretació. Un reflex que gairebé és tan nítid com el d'un mirall, però que no deixa de ser una projecció, que alhora amaga la profunditat del pont.

GALLEGO, Albert

En el Renaixement, s'acostuma a interpretar la llimona com la relació entre dues persones, que d'entrada és atractiva, i acaba esdevenint amarga. No hi ha mitja llimona, com es vol que hi hagi mitja taronja... la llimona, amb molta aigua o sucre.

SONSECA, Manuel, dins De imágenes. Libros y lecturas

Una de les poques vegades en què l'art s'assembla a la vida, la vida s'assembla a l'art. Una correspondència entre les dues mans que dura uns segons, fins que no es giri el full.

SOLÉ PASCUAL, Albert dins Bloc Albert Solé Pascual

Un hort que cal regar, cultivar, entre les dues regadores, ara a la dreta, ara a l'esquerra, en un terme mig simbòlic. Però diuen que si regues massa allò que estimes, pot ser contraproduent. És molt difícil, això de la justa mesura.

SOLÉ PASCUAL, Albert dins Bloc Albert Solé Pascual

Clarobscur de núvols: les idees, la veritat, mai són del tot clares, sempre presenten matisos. De vegades la claror i la foscor conviuen, ho han de fer. Els conceptes elevats requereixen contrast per ser trobats pels que no són pas com déus.