dimecres, 27 de febrer del 2013

AREÑAS i RUSIÑOL, Consol. Ametller dins Hora blava

Els núvols com a ornament del cel, les flors com a ornament dels arbres, la terra. Els dos elements sinònims: de color blanc, fràgils, eteris, lírics com la primavera.


Branca florida, 
de primavera ets somni 
i record. Sola, 
però, dins l'hora blava, 
ets com l'oblit d'un núvol. 

[Jordi Dorca]

dilluns, 25 de febrer del 2013

José Luís La mitja dins el bloc  Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tots els colors, totes les edats, totes les sintonies empeses cap endavant. Com en un quadre de Kandinsky, tots els elements de la imatge engrapats i alçats cap amunt. La humanitat va endavant, ho hem de creure. Catalunya també.

dissabte, 23 de febrer del 2013

MONFORT, Àlex, INcomunicat.
El xiuxiueig. Poesia visual d'Àlex Monfort

Com un missatge en una ampolla, no pas tan líric en aquest cas. O com una idea dins un poema, que la trasllueix, tot i que de manera hermètica, transitiva. També el poeta tancat en la seva torre de vori. A banda d'això, el que tots hauríem de fer de tant en tant, vacances de mòbil.

dijous, 21 de febrer del 2013

MONET, Coquelicots

Avui un clàssic. Durant la visita al dentista se m'ha encès la llum davant d'aquest quadre a la paret. Dues persones endarrere, dues endavant, una de gran i una de petita en cada parella. I entre les dues parelles, el camp ple de roselles. La primavera simbòlica entre hivern i estiu, el que hauria de ser una vida, existència representada també per la casa del fons.

dimarts, 19 de febrer del 2013

AREÑAS i RUSIÑOL, Consol.  La paraula dins Hora blava
Com una font, a voltes, la paraula
diu els secrets del món.
(Joan Vinyoli)


L'aigua brolla de la font en un safareig. De la mateixa manera com la poesia prové de la veu poètica i és recollida per netejar, redimir tant el poeta com el lector. No sempre la paraula, metonímia del poema, diu els secrets del món. Cal saber escoltar-los també.

diumenge, 17 de febrer del 2013

FERRER, Isidro dins l'exposició A cielo abierto

Anar endavant
com qui fa punta a un llapis.
Progrés enrere.

[Recupero un haiku que crec que s'escau aquí]

divendres, 15 de febrer del 2013

Joan. La lluna dins el bloc El meu petit monstre-il·lustració

Si no podem tenir la lluna, podem almenys tenir la poesia en forma de globus blanc, sempre més arrelat al terra a través del fil que el lliga, com passa també amb els estels.

dimecres, 13 de febrer del 2013

FERRER, Isidro. Il·lustració dins Los sueños de Helena d'Eduardo Galeano.

El somni del núvol blanc i la quotidianetat de la tassa de llet, de bon dematí. És quan dorms que hi veus clar, però és quan despertes que ho escrius. La il·lustració també es complementa amb el text del llibre, com la intuïció amb la raó.

dilluns, 11 de febrer del 2013

Semáforo en ámbar dins Laberinto de lluvia

Entre el passat i el futur, el present fugisser del semàfor en groc. Amb el groc-taronja d'avís, quan te l'estàs jugant si no t'afanyes a caminar ràpid. Llum envoltada de negre, com la lluna de nit, però amb el rerefons de la ciutat, la raó, el dia. El color groc seria també entre tots dos elements, com una posta, com una alba.

dissabte, 9 de febrer del 2013

GELATS, Laura. La més petita. Dins Fotografies

La més petita, la planta més humil i senzilla, porta dins seu la futura grandesa, n'és un a priori. El fet de ser conscient de la pròpia vàlua ajuda en temps de crisi, permet de tenir fe. Trobar coses positives en allò insignificant denota bondat, si més no.

dijous, 7 de febrer del 2013

COSTA, Matías. The Family Project. Minsk 2010

Ocells volant com estels, com pols, com pigues. També com una projecció dels arbres, d'allà on surten, la seva evaporació metafòrica. Com la poesia neix, va més enllà de les branques dels versos.

dimarts, 5 de febrer del 2013

Arco iris. Dins Las fotos más alucinantes

Diuen que una llimona és símbol d'allò que trobem atractiu d'entrada, i que si ho tastem esdevé amarg. En aquesta imatge la llimona és encara més atractiva, amb tants colors. És el que passa en interpretar una imatge, trobant-li els matisos, de manera que en neutralitzem l'acidesa alhora.

diumenge, 3 de febrer del 2013

CADEVALL, Gerard
"El present és fals, la vida menteix" (Von Chamisso)
dins Gerard Cadevall

"El present és fals" perquè l'aigua que cau és fugissera, "la vida menteix" perquè l'art és molt més real. La superfície d'una obra, d'un poema, s'empassa l'aigua, les experiències vitals que li duem, en un remolí que les transforma en art.

divendres, 1 de febrer del 2013

SA LLUNA dins El racó de sa lluna
De la terra al cel (la llum de l'arc de Sant Martí), del cel a la terra (el fanal que farà llum), a través d'un dia gris i plujós. Des de la finestra de casa la càmera retrata l'horitzó opac, però que, com la poesia, deixa entreveure els colors de l'arc. Així com la teulada d'una casa, el que seria com la superfície del poema, que és senyal de l'interior.