JOHNS, Jasper, Painting with two balls, 1960, dins la revista Arte y parte nº 92

M'agraden molt els colors i els traços d'aquesta pintura, però també m'agrada aquesta escletxa en el quadre, ocupada per dues pilotes que poden metaforitzar dos pits o dos testicles. Em sembla que és evident el que transmet aquesta obra, per a totes les pesones amb un mínim de sensibilitat.

CLEMENTE, Francesco Mi última pintura, 1985

La clau de la interpretació no es troba mai en la superfície, sinó en la profunditat de l'obra, com del mar. En tot cas, com en la "teoria de la paraula viva" de Maragall, hi pot haver alguna pista en la superfície del quadre.

VERLAG, Joachim & Malik, Horror vacui , dins Joachim & Malik verlag

El Palau Nacional de Montjuïc també, tristament, està tapiat així. L'horror vacui (l'horror a l'espai buit) és la primera cosa que ha de desaprendre un dissenyador gràfic. En aquest cas, la porta tapiada té una certa bellesa, a través dels maons amb què ha estat construïda, però l'asfíxia és total, la por a la llibertat també.

FUSS, Adam Sense títol, 1988

El meu admirat D.H. Lawrence parlava de la persona tossuda, apassionada i individual, i de com la societat fa que hagi de deixar de ser-ho.

Aquesta imatge també em recorda un espermatozoide, el que aconsegueix de guanyar la cursa per fecundar l'òvul (i que des d'aquest punt de vista, en teoria ha de ser el millor).

Sigui com sigui, aquesta mena de serp aquàtica va deixant rastre en la immobilitat aparent de l'aigua.

MASAHIRO OKU dins The sensous line

Les extremitats, les mans, apropant-se al seu origen, l'espatlla, el coll i el cap. Un nu molt auster, molt bell en aquest contrast. De la superfície, l'ornament, a l'estructura, i de l'estructura a l'ornament. De la foscor a la claror i de nou a la foscor.

MONT, Miquel, dins la revista Arte y parte número 92

La fina capa d'or, lleugerament arrencada, mostra la falsedat, l'aparent riquesa del quadre. La contundent frase que l'ocupa em recorda Margarit al poema "Edat roja", quan diu "Que mai no hauràs viscut/ cap edat d'or". L'escepticisme d'aquesta obra és brutal. Està dient que sabràs que has trobat el gran amor simplement perquè no tindràs la seguretat de retenir-lo.

KIPPENBERGER, Martin, Carrito de bebé dins la revista Arte y parte número 92

Per als qui la seva obra és com els seus fills, la pintura en seria el carret, i per als qui només troben teca, i de pernil ibèric, en l'art. El realisme de la pintura, encara que simbòlic, indicaria que malgrat tot el pintor toca de peus a terra.

KELLERMAN, Eric dins el bloc Joachim & Malik Verlag

Un rostre bellíssim il·luminat per la meitat, com un tall de la lluna. Poques vegades és lluna plena, poques vegades la veritat és absoluta.

VERLAG, Joachim & Malik Espejos líquidos, dins el bloc Joachim & Malik Verlag

L'encant d'aquesta imatge residiria en el fet que els reflexos de l'aigua, en distorsionar la imatge, recorden un quadre impressionista, són un principi d'abstracció, com ho és tot quadre, per figuratiu que sigui.

MACKU, Michal dins el blog Joachim&Malik Verlag

L'alliberament sempre s'aconsegueix des del cap. "The answer is blowing in the wind", indica que és una qüestió immaterial, espiritual, d'acabar amb les misèries del món. Una imatge molt efectiva.

LORANC, Roman, dins el bloc Joachim & Malik Verlag

Mig dins, mig fora: no sé com s'ha fet aquesta fotografia, però il·lustra molt bé aquell punt just que tots voldríem entre el món interior i les convencions, entre allò tencat i la llibertat, possibles maneres de veure-ho.

FLEURY, Sylvie, Untitled, 2010. Bronze fos i fulla de pal·ladi.

Es tracta l'art d'una qüestió econòmica o bé immaterial? Un objecte de consum, o bé de veneració? En tot cas, l'absència de títol d'aquesta obra, i la uniformitat del color platejat, sembla que facin que l'autora no es decanti per cap dels dos conceptes, seria neutral. Una escultura que fa pensar.

DOMÍNGUEZ, Óscar, Retrato de la pianista Roma, 1933

Les mans de l'artista tenen vida pròpia, i la partitura de l'interior és connectada amb l'exterior a través dels arbres, les fulles dels quals també són com les mans, extremitats. Encara que l'artista no ho vulgui, o precisament quan no ho busca, les seves mans no poden deixar de treballar.

ORTEGA, Damián, Cosa cósmica, 1983

El cotxe del passat, "deconstruït" com un plat de Ferran Adrià. La lleugeresa i la feixuguesa alhora, tècnica i art al mateix temps, en un conjunt de fragments inútils però en conjunt estètics. Un cotxe diminut amb molta espaiositat. Els espais buits, com en poesia, com en disseny, solen generar bellesa.

VARO, Remedios, Fenómeno

"És quan dormo que hi veig clar": és amb aquesta pintura que ens podem adonar que és l'ombra, el món interior, l'"ànima", l'important al segle XX en l'art; i la figuració, la persona vestida convencionalment, ve al darrere generalment. El bastó primíssim indicaria la lleugeresa de l'ombra, així com les rajoles que s'eleven són alhora una contradicció. La persona que mira darrere una cortina contribueix al misteri de l'obra, n'és com l'observador.

GUZMÁN, Enrique, Amistad 1974

"Qui té amigues té fatigues", sempre he sentit a dir. Però som sociables, i no ens agrada de tancar-nos a la torre de vori malgrat tot. Aquesta imatge, amb aquests talls, em sembla molt forta.

CASABLAVA, Swirl, dins el bloc CASABLAVA

Imatge possible de com la vida fa voltes ("swirl" és remolí, espiral), com una espiral d'aigua en moviment, recordant el riu d'Heràclit, i transparentant alhora allò sòlid, de pedra, immutable, propi de Parmènides. Bellíssima fotografia.