El rou s'hi posa

GARCIA, Juan  La gota 
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Com la pupil·la
reflecteix qui t'estima
en un instant,
el brillant natural.
Joia plena de viure.

Després del verd

GONZÁLEZ, Carlos
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Fulles despreses

que no arriben a caure,

entre branquetes.

És la nostra pròrroga

basada en l'escriptura.

Sense precedents

CREA, INVENTA, ESCRIU: L'arbre solitari
dins Antaviana

Pobre escriptor,
l'aigua tan sols t'arriba
quan ja no hi ets.

KUCZYNSKI, Pawel Les esquerdes del món 

L'única manera de sortir de la nostra solitud, les noves tecnologies. Tot i que continuem sent impenetrables.

Una altra tardor

Imatge presa de la xarxa

Després de la collita abundant, de tota una vida d'escriure, a la nostra tardor ens queden  poques pàgines per passar. També la tardor és un contrast de la grisor del novembre i el vermell de l'Edat roja de Margarit.

Últims dies d'estiu

Últims dies d'estiu dins Antaviana

Ja no fa falta
cap barret contra el sol,
que es pon abans.
Del classicisme es passa
al clarobscur barroc.

Com apuntava al post anterior, la millor obra és la que diu el màxim de coses amb el mínim de paraules. Qui escriu això no entenia el per què del canvi en el disseny del logo de Google. De tan transparent com és, es fa invisible aquesta G que és com el botó clàssic d'entrada a un ordinador. Un botó que ens obre tot un món, com Google. Un disseny genial.

bla dins Las Fotos Mas Alucinantes

"En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res".

(Ludwig Wittgenstein). 

La por a l'espai buit, el respecte per la poesia.

Coneixes Granollers?
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Una definició de poesia: allò que diu el màxim de coses amb el mínim de paraules, allò que es despulla del que no és essencial. Només cal una pàgina en blanc generalment. En aquest cas l'aparador és cobert, perquè l'únic que hi ressalti és el text de Ramon Llull, perquè hi càpiga l'amat i també l'amic.

Arbre complicat dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Si vols tenir en compte més d'una opinió, perquè les coses es poden veure de més d'un costat, pot ser que se't compliquin les coses. "Truth is rarely pure, and never simple", deia Oscar Wilde.

Concisió

Fogueres del pleniluni dins Relats en català

Un foc petit

a imatge del més gran.

Cremen els versos.

Helena Bonals


Terra i cel

Fredor de lluna,
passió de les flames.
Es fan mirar.

Helena Bonals


El foc i l'aigua
la nit de Sant Joan
cerquen paraules.

Mari Català


La flama viva
escriu versos de lluna.
La llum llunyana.

Xavier Pujol


La lluna plena
contemplant la foguera,
pensa un desig.

M. Roser


Bella imatge
sota la lluna plena.
Foc i desitjos.

sa lluna

Un cant a crits

Disseny gràfic: Helena Bonals

Jo sóc aquesta hac del meu nom,
invisible, intangible, inaudible,
ornamental i prescindible,
però absolutament rellevant.

ANSÓN, Bonaventura Cinquanta anys d'escultura 
Parc dels Estanys, Platja d'Aro
20 de febrer- 3 de juliol de 2016

Era Ciceró que deia que els éssers humans tenim les potes del davant lliures per poder contemplar el cel. Una cadira ens fa estar ni drets ni estirats. Com aquesta gàbia que permet de veure-hi a través, com un porxo és mig casa, mig aire lliure. La gàbia de la vida fins i tot permet de mirar cara a cara la nostra llibertat en la finestra de la part alta, que correspon al cap. Amb el nostre món interior sempre som lliures.

Street art dins The Nicest Pictures

Les coses materials tenen, per desgràcia, molta relació amb les sentimentals. Però les espirituals també. Pots estar boig per algú, però no pots ser boig amb algú. La gent només va a passar-s'ho bé.

griFOLL Retrat dins Poètica crapulística

Les nostres parts íntimes són iguals per a tothom. Però és l'enamorament i saber-te estimada, tan sols, el que et fa sentir única al capdavall; en la forma resideix la gràcia darrera del poema. "Les emocions, els ideals, la bellesa, intervenint com a motors de l'excitació de cert múscul", deia el gran Paul Valéry.

GRIFOLL dins Poètica crapulística

Encara que no ho sembli, els arbres de fulla perenne i els caducifolis gairebé es toquen. En l'instant efímer hi ha l'eternitat. En el punt concís de la lluna hi ha tot el cel.

El mar dins Las Fotos Mas Alucinantes

Qui escriu això és d'aquelles persones a qui no plau la filosofia del Carpe diem. Però a vegades el passat s'esvaeix, el futur és llunyà, i l'únic que tenim és l'onada del present, l'única que ho sacseja tot, que ens fa sentir vius. Una onada que és com l'horitzó mateix, mai no cesa per molt que avancis.

FREDERIC, L'abraçada dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És tan difícil com trobar el gran amor, aquest fenomen. Una abraçada que seria tan tendra com la de El bes de Gustav Klimt. No els calen ornaments en forma de fulles a aquests dos arbres enllaçats, amb ells dos en tenen prou, al mig de l'hivern.

JUANJO, Romaní dins

 Associació Fotogràfica Jaume Oller

El fons borrós que envolta aquesta flor de romaní es relacionaria amb l'olor tan bona que desprèn, en una sinestèsia. També connotaria el sentiment de "qui va al bosc i no cull romaní,/ ni té amor ni en pot tenir". El fotògraf també ha pres una mica de romaní amb aquesta imatge, dedicant-lo al seu possible amor.

GAO Xingjian Imatge presa de la xarxa

Plorar amb la pintura. Diu una cançó en castellà que quan t'enamoris no ploris mai, mai. Sempre te'n penediràs que aquella persona que estimes et vegi plorant per ella, ja que "qui estima més és el vençut", diu Thomas Mann. Però les metàfores hi són, com aquests raigs de pintura que provenen dels ulls, per amagar i mostrar alhora aquesta realitat.

ANTONI Encanteri dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Miri on miri només veig reflexos, imatges, metàfores més o menys boiroses, però que deixen passar la llum. L'aigua és el misteri de l'art.

FACKEL Disco rojo dins La antorcha de Kraus

Per sort la impotència és passatgera, per sort la boira amainarà. I l'exultant verd primaveral tornarà, acompanyat d'una altra mena de roig, el de les roselles.

GONZÁLEZ, Carlos, Puiggraciós

dins Associació Fotogràfica jaume Oller

Més enllà dels núvols, el cel blau. Més enllà de la tanca del primer pla, de la forma obscura, la interpretació.