dimarts, 30 d’octubre del 2012


SIMÓ, Fran. Iluminada dins De camino a ninguna parte

Una noia jove, maca, rossa, il·luminada pel sol. Però amb l'abstracció a la mirada, als llavis. La rebel·lió sense causa.

dilluns, 29 d’octubre del 2012


Sexo. Dins Las fotos mas alucinantes
Tant de bo el sexe, l'amor, sempre fos així. Una relació d'igual a igual, en la qual els dos amants alhora es consumeixen. Per altra banda, el simbolisme d'aquesta foto és molt clar, el foc dels llumins no dura gaire, exactament com no dura la passió física. I els llumins pràcticament no es reciclen, cal encendre'n de nous cada vegada. Cal renovar-se constantment, som així de fràgils, de dependents.

dissabte, 27 d’octubre del 2012


TALAIA. Postals de tardor dins Talaia

Llum de tardor. És una decadència amb una certa claror. Entre el negre de fons, l'hivern proper, i les fulles desenfocades, abstractes, les darreres il·lusions de la vida. El que és el futur més proper.

dijous, 25 d’octubre del 2012

ESPARZA, Gilberto. "mrñ", 2007

La tècnica convertida en art. Els cables de color, com les artèries, i el motor com el cor. La vida sobre el fons negre de l'art. Un garbuix, com ho indica el títol, "mrñ", el de les nostres experiències inconnexes. "Si el món fos clar, l'art no existiria", diu Camus. Si el món fos bell tampoc. Aquesta obra voldria redimir la realitat.

dilluns, 22 d’octubre del 2012


PÉREZ-PORRO, Víctor
Segmentando, 2002
dins Espai Volart
Un quadre que preconitzaria el que són les retallades econòmiques actuals, sobretot les retallades en cultura, limitada per dalt i per baix, amb els llibres com a símbol. Uns prestatges distorsionats, que trenquen amb el classicisme dels llibres fredament ordenats. Prestatges amb els quals tornem enrere.

divendres, 19 d’octubre del 2012

KUDRYASHOVA, Elena dins Tradicions de Catalunya, a "Les Bernardes de Salt"

Del 8 al 31 d'octubre de 2012

Una mena d'estrella com la de Nadal guiaria el poble català. És l'estrella independentista entre núvols, com envoltada de somnis. Un poble català que toca de peus a terra, el groc, i avança sense deixar de mirar amunt, amb la passió del vermell. Aquests colors em recorden una mica el moviment Der blaue reiter, "El cavall blau", sobretot l'obra Muntanya blava. La bandera esdevé més simbòlica que mai en aquest quadre de Kudryashova.

dilluns, 15 d’octubre del 2012


Parking Catalunya Imatge dins Las fotos mas alucinantes
En aquesta imatge, a més de la coincidència, que fa art, de les paraules "Catalunya" i "lliure", hi ha la perspectiva, de baix cap a dalt, i el color blau sempre espiritual, que es correspondria amb el sentiment nacionalista o independentista. Rètol contra el cel, sempre optimista. Endavant, doncs.
 

dissabte, 13 d’octubre del 2012


Fotografia dins Ral·lis fotogràfics
de la Diputació de Barcelona
Com passa amb la Crítica de la raó pura, de Kant, hi hauria la crítica de la natura pura. Enlloc com sobre les rajoles el nen podria córrer tant, avançar tant. La racionalitat es complementa amb la intuïció de manera efectiva moltes vegades. Som fets de carn i ossos.

dijous, 11 d’octubre del 2012

WILLIAMS, Christopher
Cutaway model Nikon E.M. Shutter, 2007

Entre el que l'ull veu i el que la càmera retrata hi ha la mateixa distància que entre un objecte i la seva metàfora. Tota una sèrie d'engranatges, de filtres, de capes, els del talent simbòlic del fotògraf o poeta. Aquesta imatge faria reflexionar sobre la subjectivitat de l'art.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

PLA MONTFERRER, Enric
dins el seu bloc

Aquest instant en què la cullera se sosté sense vessar cap líquid és màgic, com la poesia. L'equilibri de l'equilibri, la fragilitat entre el nord i el sud, entre els que segueixen i els que no, entre els que mengen i els que no.

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Imatge de Herbert List

Aquest autor sol dir sempre el mateix. Un got mig ple d'aigua, paral·lel a l'horitzó del mar. El més gran, metafòricament, en el més petit. Com en aquesta altra imatge. Un horitzó que normalment s'escapa, i que com aquell qui diu és a punt de ser begut, és a l'abast de la mà.

divendres, 5 d’octubre del 2012

MIGNONNEAU, Laurent i SOMMERER, Christa.
Life Writer, 2006

Una novel·la és feta d'art i vida. Aquesta màquina d'escriure, que genera petites figures en lloc de tipografia, el que serien els personatges de la narració, estaria fabricant vida. És curiosa l'aparença de taques de tinta amb moviment, que no poden ser pas producte de la tècnica. Tot i que en aquest cas la bellesa s'amagaria darrere les tecles, i també darrere el full, en el corró de la màquina, l'inconscient.

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Imatge de Herbert List

Les formes, les convencions, els arabescos, a baix. El contingut, al cel i en els núvols, com també en l'interior del gerro. Contingut inaferrable, inefable. No es pot prescindir de cap dels dos elements contradictoris, ni en l'art, ni en la vida.

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Paraigua roig dins Las fotos más alucinantes
El paraigua protector de la nostra fràgil humanitat contrasta pel seu vermell amb el cel embromat sobre el mar, tant com amb el terra cobert de verd. Un paraigües que és com el refugi d'un llibre, com un poema que s'estén.