Malenconia

 TÀPIES, Antoni Abans-després (1994)

dins l'exposició Tàpies. Malenconia

16.3-25.9.2022 dins la Fundació Antoni Tàpies

Un gran llit, "imatge recurrent com a lloc on naixem i on morim", en diu la crítica. Un llit "arte povera", tant com el sostre que el cobreix, en contrast amb el classicisme dels dos ornaments a cada costat, que recorden un capçal. D'esquerra a dreta, els diaris ratllats que parlarien de la vida que passa, "abans-després", seguint la fletxa. Amb la flassada feta servir més pel cantó dels diaris, que parlaria de l'experiència. Aquesta austeritat, aquesta malencolia, és molt autèntica, i estètica, després de tot.

De peus a l'aire

TÀPIES, Antoni Pantalons sobre bastidor, 1971

Quadre girat,

pantalons cap per'vall.

Sentit copsat

més enllà de l'estil,

les taques també parlen.

TÀPIES, Infinit, 1988

Més enllà dels marges de l'obra, sempre és infinit. Si no hi ha marc, com el d'una finestra, encara més. Jo l'he vist en directe, aquesta obra, i l'he retinguda a la memòria. És tota la llibertat que podem tenir com a persones, la de l'art. El cel encapsulat.

TÀPIES, Antoni, 1997. Pintura, pols marbre sobre fusta, dins Ciudad de la pintura

Una mà de cara, una mà girada; una mà positiva, l'altra negativa; una mà a la plana esquerra, l'altra a la dreta: el dolby stereo de les nostres vides, la visió doble que ens permet de veure-hi en perspectiva, de caminar ara amb un peu, ara amb l'altre, de valorar els pros i els contres d'una acció.

TÀPIES, Antoni Mitjó (maqueta del 1990, escultura del 2010)

Es tracta d'un mitjó que tot i ser mig buit, té vida, sembla que sigui en funcionament. Toca el terra en part, i s'allibera en part del terra per darrere. Vet aquí un símbol de l'art actual, de l'arte povera, l'art abstracte i l'art conceptual tots junts. El mitjó polèmic, no sé per què, ja que té la poesia de les coses autèntiques: dóna més importància al món interior que a la bellesa exterior.

TÀPIES, Antoni Collage del paper moneda, 1951

El paper moneda ens fa tocar de peus a terra (el peu de la imatge), però també ens pot fer feliços (la llum de dalt). El famós mitjó de Tàpies potser té relació amb aquest peu. Una terrenalitat tan conceptual, abstracta, que "vola", com assenyalarien les escales al costat del peu de la imatge, així com els personatges de circ i la piràmide.

TÀPIES, Antoni Capsa de cordills, 1946
Exposició Antoni Tàpies . Col·lecció fins 26/09/10 a la Fundació Antoni Tàpies

L'art, com la vida, és una barreja d'ordre i desordre. En aquesta capsa-quadre, els fils tan aviat són tibats com fets un embolic. També el color magenta, un color càlid, que en principi s'apropa, és col·locat al fons, allà on tendeixen els colors freds. El resultat és una obra abstracta molt atractiva, que ho conté tot.