Videopoema Conjunt from Alba Pifarré Amigó on Vimeo.

Videopoema conjunt de l'Alba Pifarré

En el poema de Joan Sansano, una rosa entre el color rosa convencional i el taronja atrevit. Bellesa captivadora d'entrada. És veritat que una rosa és com una espiral, que duria al centre del poema.

Els "colors del viure" de l'Audrey són freds i relaxants com quan empatitzes amb la vida. De la gespa verda al blau del cel.

El poema de la Glòria parlaria de com, tot i el pas del temps, les fulles es mouen, ballen, s'alliberen.

El poema de la Sílvia és il·lustrat magníficament. El caminet entre les herbes, com el nostre transitar en la vida, el "cel de goig i dolor", la lluita de les emocions que desemboca, com després d'un temporal, en la "serenor", al capdavall.

El poema de qui escriu això, amb uns ulls que s'obren, com un claustre. El que seria el món interior que s'obre a la llum, i reflecteix en les pupil·les l'horitzó "amb més amplada". El més gran en el més petit, ulls que duen al cor.

El poema de l'Elfreelang juga amb les paraules "tendres" i "trenes". "Cadenats d'amor": quan et lligues a algú és com si t'hi encadenessis, però només per ser feliç.

Les "quietes façanes" de la Carme Rosanas serien com la prosa, on els versos s'enfilen. "Cacera oberta", la vida negant la poesia.

De la Montse Aloy, "Descús la trama en el trau", interpreta. "Abrusa't", amaga la poesia en el poema. "Sóc filigrana", la forma que amaga el fons.

L'hivern de l'Emma Pérez, que se sol associar a la necessitat d'escalfar-se. "Només tu i jo", la calidesa d'una relació de parella, que seria, en una metonímia, la llar de foc.

La música que acompanya el videopoema també es mereix de ser mencionada. Un deu per l'Alba Pifarré.