HERGÉ, dins les aventures de Tintín

Per a Milan Kundera les persones que llegeixen i tenen gos són les millors. Un gos, per a ell, és un producte de la humanitat per sobre de la natura. Aquesta imatge no sé si es pot considerar art, però sí que la trobo molt maca, a més de la joia de viure que transmet.

BUSTAMANTE, Jean Marc. Lumière

"In vino veritas": els nens i els borratxos no menteixen pas, generalment s'admet. Tampoc mentirien els nens d'aquesta aula il·luminada com si la veiés un alcohòlic, amb doble visió, com en els còmics de Tintin. La llum de la finestra i la llum dels que aprenen alguna cosa, reflectida en els pupitres. La visió borrosa que és paradoxalment més lúcida, sempre metafòricament parlant.

BEART-PHOTOGRAPHY Tarda de tardor, dins el bloc Beart-photography

Bucòlic, rústic, decadent, estètic. Tot això ho són aquests bancs de colors. Justament perquè és una escena pastoral no sembla tenir gaire originalitat, la imatge, més enllà dels colors dels bancs. Però sí que recordaria una mica el progrés de la vida, d'un banc romàntic en un altre, sense defallir mai en voler trobar l'amor o com a mínim "la idea de l'amor", que diu Alfred Bosch a Les set aromes del món.

KOSUTH, Joseph. One and three chairs, 1965. Imatge trobada dins Historie des arts, base de dades dins la Biblioteca Virtual de la Diputació

He après que quan comentes un poema has de provar de traduir les paraules en unes altres. Una cadira en una fotografia en blanc i negre, que seria símbol de l'art, té la seva traducció en la mateixa cadira real, símbol de la vida. Per últim, la tercera cadira, la del rètol que tradueix la paraula "cadira" a alguns idiomes, seria símbol de la interpretació. S'ha de dir que no sempre es troben "les altres paraules", ni sempre hi ha una interpretació possible. La idea d'aquest comentari s'assemblaria al concepte en filologia de significant, significat i referent.

WEINER, Lawrence, IN DIRECT LINE WITH ANOTHER & THE NEXT, 2000, exhibició al Whitney Museum of American Art 2007-2008

La vida és plena d'experiències. "En línia directa amb un altre i el següent": cada nova vivència en la línia recta del nostre camí comporta haver de submergir-te i tornar a la superfície, comporta mullar-te. No som déus, no ho sabem tot d'entrada. Com d'una feina a l'altra, per exemple, una obra de les que comento em porta a l'altra. Les capes necessàries per portar a terme un objectiu.

GÜELL, Jordi. Signes 2, 2005

Colors bàsics, pinzellades primitives. Però tan abstractes són aquests gargots com les lletres i números que semblen una adreça web, un compte de correu electrònic, o un codi secret. Com secreta i misteriosa sol ser la interpretació d'una obra d'art. Tot allò kafkià sol anar unit al sentit de l'art dels segles XX-XXI. L'abstracció també pot ser abstracta o figurativa, en definitiva.

FRAMIS, Alícia. Sofà per a una relació eterna (mourir à deux), 2003

Estètica i utilitat, amor i mort, materialisme i transcendència, disseny i art. Un sofà amb forma de taüt ironitza sobre la suposada eternitat del sentiment. El detall del coixí fet del teixit de les famoses bufandes Burberrys, em recorda el "Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi" de Margarit.

BALLESTER, Juan Pablo. S/T (enlloc), 2004. Dins la revista Nexus número 34

L'instant precís en què el peu encara no ha tocat el terra ("enlloc"), una passa rere l'altra, l'equilibri del que camina. Vagis on vagis faràs ombra i hauràs de tocar el terra, però la càmera de fotografiar pot immortalitzar, com ho fa l'art, aquest instant, el del capoll que encara no s'ha obert.

MUNCH, Edward, Parella a la platja

Aquesta obra de Munch sorprèn per empàtica. Normalment aquest pintor és angoixat, esperpèntic. En aquest cas, la parella, tot i que un xic abstracta, sembla en harmonia amb el món. De fet és una imatge estètica, tendra, que seria a l'alçada d'El bes de Gustav Klimt. La parella, entre dos arbres (un a cada costat), que voldrien ser un símbol de l'arrelament del seu amor, mirant abraçats el mar.

SOLÉ, Albert, Night dins el Blog Albert Solé

Si els arbres tinguessin fulles, la llum no passaria amb tanta força. És de nit i és hivern, i això fa que valorem la llum, encara que sigui artificial. Només els que han estat abandonats, restant sense cap fulla, poden tenir una gran passió. Sempre em demano per què la composició de l'hivern dins Les 4 estacions és la que baixa la tapa.

BARRAU, Laureà, La lectura, dins la Edad de Oro de la pintura catalana (1885-1930), Sala Artur Ramon Art Barcelona

M'agrada la imatge de la noia captivada per la lectura en aquest quadre. La coberta i les pàgines que, com una casa habitada que es mostra acollidora, són doblegades per l'ús. Un ús que lliga el llibre amb la resta del món, amb la vida. I també, paral·lelament, observaríem el llibre obert en relació amb els arbres del camí, una filera a cada costat, que representarien el camí de la vida, la natura, en contrast amb l'art. Una pintura rodona.

TRUJILLO, Joan, dins el bloc The charm of light

Pots, segons Vincent Van Gogh, estimar i no ser estimat, no estimar i ser estimat, o estimar i ser estimat, que ja és massa! Els dos arbres que deixen passar la llum, el que seria el sentiment, formarien un centre i dos costats que em recorden aquestes paraules. Que jo sàpiga Van Gogh no va aconseguir mai de dur a terme la darrera opció. Com la majoria de les persones, crec.

MONCAT, Visions amagades..., dins el bloc Moncat

Les fulles de color blanc, que semblen heura, segurament que són perennes. Representarien allò propi de Parmènides, el que no canvia en les nostres vides. L'aigua que passa, en vermell, seria un símbol de tot el contrari, d'Heràclit. El riu que és i no és el mateix riu. Un contrast entre l'abstracció trobada en la natura, també les roques, i l'empatia que mostra l'aigua.

FLORIDO, Abel, Passeig de Gràcia, dins Galeria Jordi Barnadas

Els senyals de tràfic, els cartells, els rètols, els colors identificatius dels taxis, les llums vermelles dels cotxes: tot el que és gràfic és de color en aquest quadre, la resta es perd en la monotonia del gris, encara que les fulles dels arbres siguin tan transitòries com el verd del semàfor. Allò gràfic sembla donar vida a la ciutat, de la mateixa manera com l'art omple les nostres vides.

ADAM, Fernando, 25 palabras, dins Galeria Jordi Barnadas

El quadre diu el que diu en l'espai de què disposa. 25 paraules simbòliques, però diu sempre alguna cosa. I hom l'escolta (25).

BURTYNSKY, Edward, autor dins l'exposició a la Tecla Sala de L'HospitaletL'home i la terra. Llums i ombres

El que seria una illa de bellesa, pel contrast amb les rodes del progrés, del moviment ara aturat. Un progrés en decadència paradoxalment. Seria un exemple de l'horror vacui, aquesta imatge tan plena. També seria la imatge de la poesia enmig de la prosa.

ARRECHEA, Alexandre, dibuix de la portada de la revista Letra Internacional

Amb l'escriptura s'il·lumina, amb el que procedeix del passat també. Amb l'escriptura manual que fa una màquina antiga es fa llum com la dels fanals en la nit, una llum artificial que faria art. La llum de la creativitat, la clàssica bombeta.

ALONSO, Gabriel, dins el bloc Gabriel Alonso

L'artista omple de color la seva obra, la qual fa art, i la qual alhora es recolza en un seient del mateix color negre del pintor, perquè en ella s'hi troba una part d'aquest creador. Al mateix temps, ell es recolza en un seient de colors com la figura que crea: l'artista es construeix ell mateix amb l'obra. Sense l'obra només seria una figura fosca i prou.

ARTIGAU, Francesc, Cercant l'ombra en dansa, oli sobre tela, dins Sala Parés

La noia que aprèn l'art de ballar, i el professor que la guia, com el crític d'una obra, s'entremesclen en les respectives ombres a la paret. Tots dos són necessaris per generar art.

TÀPIES, Infinit, 1988

Més enllà dels marges de l'obra, sempre és infinit. Si no hi ha marc, com el d'una finestra, encara més. Jo l'he vist en directe, aquesta obra, i l'he retinguda a la memòria. És tota la llibertat que podem tenir com a persones, la de l'art. El cel encapsulat.

SÁNCHEZ ÁVILA, Juan C. "Érase una vez...". Cité de Carcassone, Occitània. Dins el bloc Barcelona Photo

Només les coses autèntiques envelleixen bé. Com els arbres caducifolis, i aquesta "Cité de Carcassone" de conte de fades, per exemple. Vell i bell, per molt decadent que sigui, i per molt mal temps que faci. Romàntic, líric, sentimental, estètic. I acaba bé, com tots els contes, al contrari de la vida.

Imatge trobada en un fullet de la Biblioteca "La Bòbila" de l'Hospitalet del Llobregat "Club a Barcelona. Acte 1"

Entre les aigües estancades i les aigües tèrboles. Entre la seguretat i el risc. Està bé de bastir "un pont sobre aigües tèrboles", que cantaven els Simon & Garfunkel, però també sobre les calmades. Caldria anar pel fil de la navalla sempre, si no fos tan difícil.

BRAVO, Arranz, El pont de la llibertat a l'Hospitalet

Kandinsky deia que els qui veuen connotacions sexuals en una obra d'art, és que són ells que tenen el problema. No conec ningú que li agradi aquesta mena de torre Eiffel de l'Hospitalet. Que si és un símbol fàl·lic, que si és lletgíssim, sobretot la part de sota. A mi m'agrada: perquè hi ha un contrast entre l'arc, el pont abstracte, i l'orgànic que l'aguanta: la llibertat s'ha aconseguit amb moltes morts.

PORTA, Carles, Aglomeracions endreçades-Camp Nou, dins "Instants que m'acompanyen"



KLEE, Paul, Flora on the sand

Tots els colors, totes les edats, tots els equips: la vida en la seva varietat, encabida en el seu espai respectiu a les graderies d'un camp de futbol. El desordre dins de l'ordre. Deia Kipling que les multituds embruten, però també transmeten molta joia de viure.