divendres, 8 de desembre del 2017

FREDERIC Reflexos dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Els reflexos sempre són en abstracte, per molt que provinguin de la natura. L'art i la vida en una relació fotogràfica d'igual a igual, amb moltes petites llunes.

11 comentaris:

  1. Esquitxos de llum i els ulls... sense neteja parabrises.

    Bona tarda Helena.

    ResponElimina
  2. Em refrego els ulls i, sí, les hi torno a veure. No tot està perdut, doncs.

    ResponElimina
  3. Després d'una nit silenciosa arriba la rosada,la quietud en forma de petites llunes.
    Et desitjo lo millor pel any 2018.//*//.

    ResponElimina
  4. Quan la vida se'ns queda petita, sempre ens queda l'art que, per petit que sigui, ens eixampla la mirada.
    Bon any, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      M'has sorprès, comentant aquesta entrada de l'any passat!

      Elimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina