Misteriosa

Niporepte 382 Només veiem el que la llum ens permet veure

dins Relats en català

Mostres i amagues.
Com faldilla amb un tall,
somniar deixes.

El fantàstic en el quotidià

SERRA, Toni En compañía de la realidad, 2013

Pinces d'estendre,
com el metre d'un vers,
et fan volar
tocant de peus a terra.
Núvols, pinces del cel.

Helena Bonals

Pinces de núvols
per amarar la roba
de blau de cel.

Mari Català

Igual que els núvols
que belluguen amb l'aire
la roba estesa.

Xavier Pujol

Castanya sobre pedra dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La duresa de la pedra, la castanya recoberta de punxes, són dos elements redundants. Cap dels dos no hi té res a veure amb el rerefons ple d'empatia del bosc, la natura inaccessible pels que s'entesten a no descloure's. Com passa amb la poesia hermètica, de fet qualsevol poema té un punt de misteri.

CESC Els colors dels vitralls
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El classicisme del marbre, i el barroc de la llum a través dels vitralls, que es projecta en el terra. La insostenible lleugeresa d'una obra d'art. La interpretació fregant-la en la superfície, atorgant-li vida.

Per a filòlegs

FERRAN dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El significant aniria davant, el significat seria el ciclista que el segueix, els arbres serien el referent del triangle de Saussure. El mateix triangle que formen els elements a la foto, com en Kandinsky.

Lapices dins Las Fotos Mas Alucinantes

Com els pètals d'una flor. Com un vano de possibles interpretacions. Cada color, un sentiment. I la fusta càlida que l'envolta, la forma d'un bon poema. Si fas punta al llapis, trobaràs el fons de cada vers.

Andén vacío dins Laberinto de lluvia

Hi ha una soledat pitjor que no passi cap tren. Que no hi hagi ningú esperant-lo.

Dins Un embrujo de fuego

Aquesta és una imatge del que se'n diu, expressió de moda, "ser proactiu". De com anar a la teva contra vent i marea, de com ser "tossut, apassionat i individual", que he llegit alguna vegada. De com ser excel·lent, i, en examinar-te, no dir el que és d'esperar que diguis, fer més del necessari.

Lluvia dins Las Fotos Mas Alucinantes

Com un quadre abstracte, com un poema hermètic, la imatge només deixa passar les llums de manera imprecisa. Sense que la forma que seria el vidre mostri la realitat, més enllà de les gotes a primer pla, del caminet que fa una d'elles. L'abstracció sol tenir alguna part de figurativa, l'art també és vida, i la pluja és bellesa.

LAGARTO, Lolita dins Píxel-accions

La vida reflectint-se en l'art. Art que és el producte de la inspiració en forma de pluja, sempre excepcional. Només a certs països la pluja té la constància de la prosa. En la resta, la inspiració prendria forma de poema, generalment.

Llum i ombra

VERT, Núria  Llum d'anhel
autora del bloc Esguard vert en un fons blau
per a un concurs de fotografia sobre el Nadal al Facebook
(podeu votar-la allà)

El Nadal que ha passat ja és en el record boirós, però l'estel personal perdura amb nosaltres fins l'any que ve, fins sempre. Un estel que és un toc de sofisticació en un poble tan rústic.

Carner

MIQUEL Cel de desembre amb avió dins Fotofília

Per un avió en el cel blau,
un floc daria.
Per un avió en el cel blau,
un floc i l'allau.

JUANJO Passejades per Palou 
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La vegetació seca, gebrada de l'hivern. La llum que cau sobre ella malgrat tot, desenfocada com la vista del fons. Un desenfocat nuvolós que pot parlar de la visió borrosa que ens acompanyaria en aquesta època de l'any. La que ens faria veure-hi més nítidament, paradoxalment, com les herbes que es veuen en aquest primer pla d'una foto impressionista, abstracta.

RAFEL A Fièsole hi ha un lloc per escriure
dins Lletraferits

Quan obres les finestres, quan la llum es projecta sobre el teu escriptori, sobre la teva ploma, és que pots escriure. Generalment això passa quan estimes.

FREIXA, Ferran
Plaça del Campidoglio. Roma , Itàlia, 2003
Exposició a la Tecla Sala de L'Hospitalet
fins al 25 de maig del 2014

Entre dues columnes, entre la infantesa i la vellesa, la vida en les escales que pugen de manera limitada en el temps i en l'espai. Una mica de llum entre dues ombres.

Wild flowers dins The Nicest Pictures

Una tanca, que és com posar portes al camp, el que no impedeix que les flors salvatges la travessin lliurement, amb tota la seva bellesa esplendorosa. Que fan que aquests pals, aquests filferros facin goig fins i tot. La natura guanya.

Imatge dins Laberinto de lluvia

La llum entre els dos costats del carrer, i la pluja que els rega com l'amor de la interpretació els uniria en l'espai buit que envolta un poema. Una bona imatge per il·lustrar el títol del bloc on surt.

NAVARRO, J. Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Mirar cap amunt, sempre amunt, si pot ser a través de les branques dels arbres. Com qui escriu això sempre prova de mirar a través de la forma de l'art, per fregar la llibertat que és el cel sobre els nostres caps.

Fuegos de artificio dins La sonrisa de Hiperión

Com un negatiu d'una palmera pirotècnica en plena llum del sol. De dia, la realitat, la vida. De nit, l'art, la poesia. Sempre, l'exotisme d'una palmera, com un poema tothora vol ser original, expandir les seves branques amb la forma.

Petit versus gran

Sol vs flores dins Las Fotos Mas Alucinantes

Xicoia fràgil,
reparteix les llavors
d'un cop de geni.
Encegada pel sol,
mirant-se'l a la cara.