Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Il·lustració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Il·lustració. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 d’octubre del 2016

KUCZYNSKI, Pawel Les esquerdes del món 

L'única manera de sortir de la nostra solitud, les noves tecnologies. Tot i que continuem sent impenetrables.

dimecres, 21 de maig del 2014

BUCHHOLZ, Quint Giacomo-Regenbild-Rain Picture 

Les gotes de pluja topant amb la superfície de l'aigua són com versos. L'ombra en l'instant del reflex en l'aigua, com un llamp, la poesia rere les paraules. Poesia que alhora es reflecteix en aquesta il·lustració.

divendres, 16 de maig del 2014

BUCHHOLZ, Quint il·lustració dins El libro de los libros

Timeo homo unius libri. El que diu un llibre pot ser contestat per deu llibres més. O el que diuen deu llibres, es pot sintetitzar en un. Aquest equilibri fràgil de la pedra, en relació segurament amb la paraula "literatura", que sembla que es referia a "escrit sobre pedra" en un inici.

diumenge, 4 de maig del 2014

DEMIREL, Selçut dins el bloc Librosfera

El que fa la impremta abans ha estat fet a mà.
Les dues planes es fan un petó, perquè un llibre sempre uneix les dues cares.
Un llibre és una aixeta oberta de saviesa.
Amb un llibre ens podem projectar molt lluny.
Els llibres es poden llegir al sofà, ells mateixos fan més suportable l'existència.
Més important que els llibres, les persones.

divendres, 15 de febrer del 2013

Joan. La lluna dins el bloc El meu petit monstre-il·lustració

Si no podem tenir la lluna, podem almenys tenir la poesia en forma de globus blanc, sempre més arrelat al terra a través del fil que el lliga, com passa també amb els estels.

dimecres, 13 de febrer del 2013

FERRER, Isidro. Il·lustració dins Los sueños de Helena d'Eduardo Galeano.

El somni del núvol blanc i la quotidianetat de la tassa de llet, de bon dematí. És quan dorms que hi veus clar, però és quan despertes que ho escrius. La il·lustració també es complementa amb el text del llibre, com la intuïció amb la raó.

dimecres, 27 de juliol del 2011



VICENTE, Fernando, Novel·les anacròniques

Un clau en treu un altre, un llibre porta a un altre llibre, un lector a un altre lector. Els llibres són plens d'art i vida.

dijous, 9 de juny del 2011



VICENTE, Fernando Sublime ejemplo, 2002. Dins Literatura ilustrada

El prototipus de qualsevol cosa és el que costa més d'aconseguir, el més elevat. No tots els ocells volen, com el pingüí, però també són ocells.

dilluns, 25 d’abril del 2011



KUKUXUMUSU

Prosa contra poesia. Més val traça que força. Sota la imatge infantil d'aquest dibuixant s'hi amaguen reflexions profundes.

divendres, 22 d’abril del 2011



KUKUXUMUSU

Si no tens les circumstàncies, et pots buscar les circumstàncies. La creativitat, la poesia, pot ser com allò que et permet d'aconseguir el que no pots tenir a la vida, transmutant-ho en art.

diumenge, 3 d’abril del 2011



VICENTE, Fernando dins Literatura ilustrada

Més és amunt, i més és llegir, tenir cultura. Amb els llibres s'aconsegueix de surar. Llibres amb les cobertes roges de la passió que s'hi posa, com les entrades en un bloc. Una escala en espiral que porta a la lluna, metafòricament parlant.

dijous, 10 de març del 2011



VICENTE, Fernando, El novio de provincias, 2002

El final feliç de les pel·lícules i els llibres, com a excusa per parlar d'una altra cosa. Allò que carrega contra la bellesa de les roses, amb la duresa del negre. És molt realista, aquesta imatge.

dissabte, 19 de febrer del 2011



TUDÓ, Jordi "Revolta i xarxes socials" dins el diari ARA de divendres 19 de febrer del 2011

D'encendre un llumí costa una mica. D'encendre'n dos alhora, d'aquesta manera, és improbable. Però la gràcia d'aquesta fotografia és la manera com els dos llumins són units pel cap, i del cos no en saben res l'un de l'altre, com sol passar en les xarxes socials, d'aquí la revolta del títol, la revolta platònica.

dimecres, 16 de febrer del 2011



RACKHAM, Arthur, il·lustració de La Ventafocs

Quin embadaliment, aquest il·lustrador. Per un cantó personatges el màxim de figuratius. Per l'altre, tot en un pla, sense perspectiva. O sigui, empatia i abstracció, per dues bandes alhora. Estèticament impecable.

diumenge, 6 de febrer del 2011



VICENTE, Fernando, Lecturas dins Literatura ilustrada

Com més has llegit, més capacitat tens de llegir, d'entendre el que llegeixes. Al mateix temps també tens més capacitat d'escriure. El bagatge és molt important: copiant, plagiant, pots arribar a crear. Però als EUA et treuen de la universitat si es demostra que plagies...

dissabte, 5 de febrer del 2011



VICENTE, Fernando, De la mort, 2004 dins Literatura ilustrada

Com el retrat de Dorian Gray: mentre la rosa es mostra el màxim d'esplendorosa, la imatge en el mirall, metàfora d'un cert tipus d'obra d'art, en mostra ja la decrepitut. La decadència, la mort a Venècia, per exemple.

divendres, 4 de febrer del 2011



VICENTE, Fernando, Abrazo tren, 2002, dins Literatura ilustrada

Una imatge que parla sola. La passió desfermada en un bes que és com el "tramvia anomenat desig", un tren que alhora lliga els dos amants tot girant al seu voltant. Quan el tren acabi de passar, tornarà amunt per passar un altre cop, i un altre. Això no passa gaire sovint, tot s'ha de dir.

diumenge, 21 de novembre del 2010



VICENTE, Fernando, dins Literatura ilustrada

Personalment penso que llegir és el plaer més gran del món, encara que de vegades només per un instant. A la imatge el llibre obert fa feliç la noia que el llegeix. L'empatia que genera el llibre es resumeix amb unes corves clàssiques, cal·ligràfiques, sintètiques (no són lletres però hi són relacionades), que s'eleven com fum, com si d'un plat de cuina es tractés, i és que els libres també es consumeixen.

divendres, 19 de novembre del 2010



VICENTE, Fernando, dins Literatura ilustrada

Les cobertes de llibres, una finestra oberta a l'obra, sempre haurien de ser una obra d'art, de disseny gràfic. Cada coberta que no diu res és una oportunitat perduda. En tot cas contemplar un exemplar de llibre és com contemplar la bellesa d'una escultura, per metonímia. Ve a ser com fixar-se en una estanteria plena de llibres, això sempre descansa la vista, i genera empatia.