dimecres, 16 de febrer del 2011



RACKHAM, Arthur, il·lustració de La Ventafocs

Quin embadaliment, aquest il·lustrador. Per un cantó personatges el màxim de figuratius. Per l'altre, tot en un pla, sense perspectiva. O sigui, empatia i abstracció, per dues bandes alhora. Estèticament impecable.

7 comentaris:

  1. ´
    Són, com ombres xinesques, les figures...

    ResponElimina
  2. Perdona, Helena. Estic un xic espès.
    Em recorda el mite. Plató. De molt lluny.

    ResponElimina
  3. MOLT BONA IDEA, Jordi, d'espès gens! Les ombres a la paret, sí, però amb un peu fora de la caverna. No es pot matar tot el que és gras, hi ha el dia i la nit, la terra i el cel. No sé si m'explico o m'embolico.

    ResponElimina
  4. Un plaer llegir-vos, ja no sé qu`r dir-ne després de tot el que heu comentat.
    Una gran abraçada.

    ResponElimina
  5. Per a mi Arthur Rackham va ser el més gran il•lustrador de contes de fades. Aquí se’l veu molt modern, però jo prefereixo el seu estil clàssic. Tinc tota una col•lecció d’imatges seves, m’han vingut ganes de dedicar-li alguna entrada. Gràcies per recordar-me’l.
    h.

    ResponElimina
  6. M'agraden molt les imatges del teu bloc i aquesta, per a contes, els contes que tots hem llegit de petits, transporta al món de la infantesa...

    ResponElimina