La fletxa podria interpretar-se com una invitació a seure i reflexionar, reposar és positiu.
A mi l'obra d'en Tàpies no em deixa indiferent, em provoca una mirada reflexiva i d'atenció, missatge d'inconformisme i rebeldia, les seves acostumades pinzellades negres tenen una força que no em deixa indiferent, provoquen alerta. Em ve de gust aprofundir sobre l'artista.
Reposar assentat en relació a estar dret o estirat, és un terme mig que és el que buscarien el + i la fletxa, el que provo de dir, el que comuniquen les pintades expressives en contrast amb la vella butaca.
Helena, Ho sento. Em pensava que t'havia deixat un comentari. I ara veig que no. El poema ens agrada molt. Caldrà, però, veure que s'hi asseu, en la butaca. Un esguard, potser.
Una utaca que ens convida a l'acció, acció refelexiva, però acció al capdavall. Res no és estàtic a l'obra de Tàpies, el dinamisme sempre s'imposa de manera constant, siga com una mena d'invitació o d'interiorització oberta al diàleg entre l'obra i l'espectador.
Tenia curiositat per veure quina imatge escollies d'en Tàpies, sempre m'ha semblat complexe...Aquesta convida a reflexionar, entre el passat i el present.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa fletxa podria interpretar-se com una invitació a seure i reflexionar, reposar és positiu.
ResponEliminaA mi l'obra d'en Tàpies no em deixa indiferent, em provoca una mirada reflexiva i d'atenció, missatge d'inconformisme i rebeldia, les seves acostumades pinzellades negres tenen una força que no em deixa indiferent, provoquen alerta. Em ve de gust aprofundir sobre l'artista.
Bon dia Helena!
Reposar assentat en relació a estar dret o estirat, és un terme mig que és el que buscarien el + i la fletxa, el que provo de dir, el que comuniquen les pintades expressives en contrast amb la vella butaca.
EliminaBon dia, Gemma!
Amb aquest text el quadre queda emmarcat per aquesta mirada reflexiva..
ResponEliminaM'agrada això del marc.
Eliminamoltes gràcies per la teva participació
ResponEliminaBona iniciativa la teva.
EliminaTot sigui per seure còmodament i gaudir de la lectura.
ResponEliminaLlegir sempre ens fa anar amunt!
EliminaUna butaca que reposa pel seu propi pes. Que tinguis un bon dia, Helena.
ResponEliminaSí, reposa esperant que hi segui algú.
EliminaUna butaca amb l'olor de la constància. Un petó, Helena!
ResponEliminaLa constància de qui observa la butaca, sí, la constància d'allò antic també.
EliminaHelena,
ResponEliminaHo sento. Em pensava que t'havia deixat un comentari. I ara veig que no.
El poema ens agrada molt.
Caldrà, però, veure que s'hi asseu, en la butaca.
Un esguard, potser.
Les estàtues en principi no es poden tocar... però jo tenia un professor d'història de l'art que deia que si podíem, les toquéssim!
EliminaUna utaca que ens convida a l'acció, acció refelexiva, però acció al capdavall. Res no és estàtic a l'obra de Tàpies, el dinamisme sempre s'imposa de manera constant, siga com una mena d'invitació o d'interiorització oberta al diàleg entre l'obra i l'espectador.
ResponEliminaGràcies, Heena
L'acció seria en les pintades, suposo, reflexiva en la mateixa butaca.
EliminaTenia curiositat per veure quina imatge escollies d'en Tàpies, sempre m'ha semblat complexe...Aquesta convida a reflexionar, entre el passat i el present.
ResponEliminaBon cap de setmana!, Helena.
Doncs a mi em sembla molt senzill, Tàpies, un cop l'has entès. Espero que t'hagi agradat la meva aportació.
EliminaBon cap de setmana!
Oitant!, la teva aportació sempre és encertada.
EliminaLa meva columna/ imaginació acaba a la fletxa, el signe + indica on comença el moviment de debò?
ResponEliminaEl signe + és un motiu clàssic en tàpies, que vol ser progressista i nou, crec. Com els filferros de la part de dalt de la Fundació Tàpies.
EliminaHelena, fa temps que no m'hi passava, ara ho faré més. En fi, coses de la tecnologia.
ResponEliminaNo estic segura si m'agrada o no, Tàpies, però sí que hi ha quadres d'ell que m'han copsat.
Te passe dues webs, a vore si t'agrada o t'inspira alguna coseta ;)
http://martaortells.tumblr.com/
http://nusseta.com/
Gràcies, Coralet, crec que podré fer servir alguna cosa del que m'envies.
EliminaJo tinc en aquest bloc "subscriure'm per correu electrònic", però saps com s'ha de fer en els altres blocs? Aquest blogger és un desastre.
Buff, a qui li ho preguntes. Jo ara estic més o menys enganxada al Twitter.. te'l recomane!!
ResponEliminacoralet
Quina gràcia té, el Twitter?
EliminaHola guapa!!
EliminaPer a mi la fletxa és un imperatiu: seu aquí!. I el+ m'indica que serà beneficiós. Potser aquestes hores ja estic cansada i necessito descansar.
Bon vespre.
Molt bona, Núria!
Elimina