 |
| TORRAS, Josep Conèixer Granollers dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
És dalt, i és sota,
que el bell es manifesta.
És dins, i és fora,
síntesi del balcó.
Passat que mai no minva.
|
| TORRAS, Josep Conèixer Granollers dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Sempre amunt.
ResponEliminaXavier,
EliminaÉs curiós que volcar-se en el passat sigui fer-ho cap amunt, sigui anar endavant.
Em costa a mi, mirar amunt...sempre miro al terra. Segurament per això m'hauré perdut alguna imatge bella com la teva ... però segur que mirant al terra, no perdré els teus passos ;)
ResponEliminaA mi em costa moltíssim de mirar amunt, per això parlo amb mi mateixa! A Barcelona, a l'Eixample, val molt la pena mirar amunt.
EliminaSí, val la pena mirar amunt, tot i que sovint no hi pensem. Sempre que ho faig és un descobriment o altre.
ResponEliminaCarme,
Eliminaun descobriment que pot dur a fotos com aquesta!
som fora som dintre
ResponEliminaperò encara no ho sabem,
i el bell vindrà
Jordi,
ResponEliminaHe llegit alguna vegada que l'art s'anticipa al futur. Ho deu fer tant com recorda el passat, penso. Però no ho sabem, molt bo!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl del balcó de dalt no veu la bellesa que té sota els peus; els de baix, si miren enlaire, sí. Potser fins els més lletjos tenim alguna virtut amagada? Però cal saber mirar, sempre. Bon poema!
ResponEliminaCal saber mirar sempre, i trobar les coses bones i maques del nostre entorn.
Elimina