![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYXTay_bi05A65XDdzSB5OtfGJZ8KvSyN2YkjdA4KnRnaGFhOOeMdRQYVOPxhGSCNU97UrL7ZUZw4fuQd05GjpxUkCIz9kTHtGWgHNzMvTIYd8oDnsRVntrPY54t2486wVvofw8HZIzU0Y/s400/besllum1.jpg)
Fotografia de la coberta de
Besllum, primer poemari de Joana Navarro
"A migdia, entro en una habitació assolellada/ i veig el llum encès, sense cap raó". Aquests dos versos de
Dannie Abse resumeixen aquesta coberta. Malgrat que les cuques de llum -que hauríem de voler ser cada u de nosaltres segons Papasseit- no poden competir amb la immensitat de la llum solar, sempre, a nivell humà, de nit, faran algun efecte, tindran algun sentit. La llum dels poemes de la Joana és més que un besllum, no només s'albira, gairebé la tens, com a bona poesia que és.