MONFORT, Àlex. Punt i principi
dins El xiuxiueig

Un sol punt, com un sol instant, el principi de tot, com en una revolució. Ara som en un punt i principi a Catalunya. Tot un espai en blanc per omplir amb la nostra història, amb la nostra immortalitat.

PRIETO, Wilfredo. Mapa geopolític, 2011

Per molt que un artista s'elevi, no deixa de ser un bony més o menys alt, vist des de dalt. Una muntanya que sembla molt alta observada des de baix, però que no és gaire més alta que una vall, o la resta de muntanyes. Una arruga de paper de diari, en definitiva. De totes maneres, entre el suspens o l'aprovat i la matrícula d'honor hi ha una diferència "subtil però brutal", que deia Truman Capote.



Corazón de hielo dins Las fotos más alucinantes

Per arribar al cor d'una persona, com per arribar al cor d'una obra, cal que el gel que els envolta es vagi fonent tant des de fora com de dins. Per aconseguir-ho no cal res més que ser poeta. Cap cosa enamora tant com les paraules adequades en el moment precís, ni perdura tant sense la poesia. D'aquesta manera el cor sortirà a la superfície dels ulls, el significat de l'obra s'albirarà.

CARO, Sergio

dins VII Biennal Xavier Miserachs

No només la rosa als llavis és en contradicció amb el soldat carregat amb una arma i moltes municions. El cel blau i blanc de darrere el seu cap, la millor vista que tenim segons Forster, el qual cobreix per igual bons o dolents, és la negació del que representa aquest home. El que de moment  no som els catalans.

KIRBY, Cristian
dins el bloc FLUX

Del natural

Una paret
plena de claus.
L'ombra que fa
tot el que hi falta.

SUBIRANA, Jaume

Doble interpretació, de la imatge i del poema. Un clau a la paret, és el que hi ha normalment darrere un quadre.  En aquest cas, el clau ha pres protagonisme, és el centre de la imatge. La qual cosa indicaria que el món interior ha sortit a la superfície. Un món interior insignificant i alhora important per l'ombra que fa, que seria com la poesia, "tot el que hi falta" en el quadre. "Del natural" perquè és una imatge aparentment objectiva, sense artificis, sense art.

LÁZARO, David. Dins Sinfonías urbanas

L'escala, l'arbre, el caminant, serien elements reals, tangibles com els versos. La llum i les ombres, la poesia que els habita. Totes les pujades costen. I només les podem fer d'esglaó en esglaó, la mesura humana. Però quan arribes al cim l'instant de joia no te'l treu ningú.

MUNCH, Edgar. Kiss by the window
dins el bloc FULVA LUX

Blau en tot, les cortines, els arbres, les dues persones besant-se. El color més espiritual que hi ha. Groc als aparadors, la vida exterior. Els amants es troben rere les cortines mentre a la finestra s'acaba el dia, ells representen la vida interior. És una de les obres més romàntiques de Munch, a vegades aquest autor és molt esperpèntic, angoixant, com a El crit.

BOTELLA, Jorge. Luz al final del túnel. Dins Fotografías cotidianas

Quan un fotògraf fa una fotografia amb una càmera tradicional, també ell hi veu com en un túnel, el de l'objectiu, també ell cerca la sortida al túnel. Aquesta imatge, a més, sembla que reflecteixi una sortida a la llum en què cau molta aigua, doble impediment. Però anar contracorrent ajuda, paradoxalment, només si ets algú amb "molta personalitat", que deia Thomas Bernhard.

MARTÍNEZ DAVÓ, Carles. Catalunya 11 de setembre. Dins El carrer "street"

Avancem cap a la independència a tota velocitat, però ben protegits. Les banderes són per onejar, també dalt d'una moto, amb el sol que hi toca, i travessant un creuament de carrers, com l'actual cruïlla històrica.



MITORAJ, Igor. Dins Navío del arte

Portar al cor algú sense portar-lo prèviament als ulls absents, recorda allò de "l'amor és cec". És cec, però seria real, entre figuratiu i abstracte, entre cos i ànima, el bust esculpit al cor. És quan sóc orb que hi veig clar, parafrasejant Foix.

MONTFERRER, Enric PLA
Forquilla i menjar

Quan mengem, barregem el ser civilitzats amb el primitivisme d'endrapar. La forquilla d'acer inoxidable, eterna, i els espaguettis embolicats com un nus, símbol de l'orgànic, del que és caduc. Una cosa tan quotidiana convertida en art. O és que l'art és molt més terrenal que no ens pensem.

GARCÍA FRAILE, Chus. Pantone (14 containers), 2008

Les escombraries poden ser considerades metàfora o símbol de la mort. Però aquests contenidors, com que es poden relacionar també amb el reciclatge, el permetre una nova vida, per això són de tots els colors de l'arc de Sant Martí, menys el negre. Unes escombraries gens antiestètiques, una obra molt optimista. En el fons és l'art, que recicla vivències, tot fent-ne obra.



PEDROL, Pepa. Metamorf, 2007

Un disseny industrial que és art i utilitat alhora, com no se'n veuen gaires. La peixera mig plena, plena pels que s'ofeguen, no suren, no poden seguir; buida pels qui generalment se'n surten, els del nord. El forat de dalt hauria d'evaporar més aigua perquè la realitat es transformés.