ATELIER DU LA MALQUERIDA Colgada/ Ausiente.
Dins el bloc Atelier du la Malquerida

Relaciono aquesta imatge amb una metonímia de Margarit a Plaça Rovira: "Em recorda la música al cafè/de la plaça, on la seva gavardina/deu esperar, damunt d'una cadira,/després de tant de temps, el meu amor". La paret antiga i el penjador penjat, mai més ben dit. Seria una imatge del retorn del passat, de la manera cruel com torna, sense pietat, en abstracte, com aquest penjador despullat.

AREÑAS RUSIÑOL, Consol. Pluja.
 Dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Pluja de primavera, colors de primavera (vermell i verd), contrasts de primavera (la moto i l'arbre ufanós). Grisor del dia trencada per la parella que es protegeix de la pluja. La parella també seria un contrast blanc-roig, home-dona, que concorda en el paraigües.

Entrada a revista virtual

Aquesta és la meva darrera entrada per a Nervi:

De títols i cobertes

Espero que us agradi, té relació amb aquest bloc.



OSBERT, Incest d'ànimes 1896.
Dins Poeta i mussol, piulades al vol III de Josep Porcar

El sol que es pon, i el sol alt, visibles alhora, força emboirats. D'aquí l'"incest", és com si fossin astres germans que es troben a la mateixa hora. La parella d'enamorats té una mà alçada en relació amb el sol alt del present, i les dues mans agafades en relació amb el sol del passat de sota. Mans que assenyalen la llunyania tant com la proximitat.

MADOZ, Chema. Nube jaula
Exposició a La Pedrera Ars combinatòria. Fins el 28 de juliol

Per què la feina, tot i que és una esclavitud, una presó, alhora és tan bona per deixar anar la inspiració? Per què estar lligat a una persona no vol dir deixar de somniar?

GERHATZ, Daniel F.
"Códice. De libros y bibliotecas".
Dins Fulva Lux

Aquell tipus de bellesa que sol captivar més, en un sol quadre. La llum del dia, el llibre, la mateixa pintura. També els vestits i el pentinat, les plantes, i la noia protagonista. D'aquelles obres que no deixaries de mirar, com aquells poemes que et delectes rellegint. La contempladora contemplada.

FRA MIQUEL, Mimetisme dins Banc amb vistes

L'arbre sense fulles que cerca la llum, i el fanal, font de llum en ell mateix, que sembla que cerca l'arbre. El qui és seduït és seductor, diuen. També es podria afegir que la imatge sembla que parli de com una metàfora s'assembla a allò que representa.

AREÑAS RUSIÑOL, Consol, Roselles
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La imatge de la primavera per definició. Les espigues sembla que toquin el cel. Unes espigues que podrien ser les bandes grogues de la bandera catalana. Verd festuc i vermell, els colors d'aquesta estació.

Hormiga. Dins Laberinto de lluvia

La formiga té dos objectius: avançar de mica en mica, i fer-ho sense caure del fil per on camina. A contracorrent, abans que no s'acabi l'estiu. Lluitant per deixar de ser insignificant, i identificar-se, tot i la seva petitesa, amb el sol que es pon, el de la poesia.

Tulips in snow dins Les fotos més boniques

La primavera ja és això. El contrast de fredor i calidesa, de felicitat i dolor. La neu compacta de la infantesa i l'espontaneïtat de les flors. A Holanda, país de tulipes, sol fer aquest fred. Cal esperar l'estiu perquè les coses s'estabilitzin.

MONFORT, Àlex. Guia de viatge dins El xiuxiueig. Poesia Visual d'Àlex Monfort

Com el Viatge a l'Índia d'E.M. Forster. Un llibre és com un viatge virtual. Per això la nansa d'una maleta s'escau tant a la forma exterior d'un llibre. Entre les fulles, les passes.

Cortejo dins Joachim & Malik Verlag

El campanar, l'home. El fanal, la dona. Els dos encarats al cel, amb les pedres, amb el ferro. Amb el so de les campanes, amb la llum de les bombetes. Els dos rius paral·lels de Màrius Torres. La bellesa ja se sol trobar sempre cap amunt, és etèria com els núvols.

Charco dins CUATROCU

Crec que era Marguerite Yourcenar que deia que cal submergir-se en les entranyes d'un tema per trobar les coses més senzilles. Submergir-se en la profunditat de l'aigua, com submergir-se a l'infern, per surar i aconseguir el que és més elevat, la creació.

MARQUÈS, Antoni. Autoretrat nº2 08.2012. 
Dins el Centre d'Art Tecla Sala
de l'Hospitalet, del 21 de març al 21 de juliol de 2013

El cos com a esglaons de pujada i de baixada, els d'una escala plegable, com transitòria és la nostra existència. Només a dalt de tot, la poesia que prové del cor vermell, en forma de petits globus, buits com tot el que és immaterial i transcendent, perquè "el el que perdura ho funden els poetes", que deia Hölderlin.

AREÑAS i RUSIÑOL, Consol. Capvespre
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La paraula "capvespre" hauria de constar en un diccionari de paraules poètiques. Aquesta imatge mostra una posta de sol, entre cel i terra, i entre branques i arrels. Senzilla, sense cap artifici, però profunda.

Imatge dins Laberinto de lluvia

Natura dels arbres en un costat, tecnologia dels fanals en l'altre. Sentiment i reflexió dels bancs on reposar; activitat, sentits que il·luminen la nit. Foscor que cal travessar amb l'ajuda de tots els elements, alternadament.