 |
| Hormiga. Dins Laberinto de lluvia |
La formiga té dos objectius: avançar de mica en mica, i fer-ho sense caure del fil per on camina. A contracorrent, abans que no s'acabi l'estiu. Lluitant per deixar de ser insignificant, i identificar-se, tot i la seva petitesa, amb el sol que es pon, el de la poesia.
Sembles més gran
ResponEliminaque el sol que t'il·lumina,
negra formiga.
Petitesa infinita
esquitxet d'univers.
Carme,
Eliminatambé el teu poema sembla més gran que no la imatge i el meu comentari!
La immensitat davant la petitesa, la importància és sempre relativa.
ResponEliminaBona tarda Helena, Carme!
Aferradetes.
Sí, la importància és sempre relativa, i l'autoestima també.
ResponEliminaGràcies, sa lluna.
La formiga deu tenir una bona raó per ser tan valenta i atrevir-se per aquest camí estret i enlairat. Tan petita com és, la formiga.
ResponEliminaM'encanta aquest comentari, Consol! En subscric totes les paraules.
EliminaPenso que la formiga, fa una cosa important i difícil, és manté en equilibri, sense decantar-se( o caure) cap a la dreta, ni cap a l'esquerra...Potser l'ajuda la poesia del raig de llum del capvespre.
ResponEliminaLa poesia del raig de llum del capvespre ajuda molt, M. Roser!
EliminaÉs veritat. La llum la porta ella. I sap el que vol: sense caure, s'aguanta en la flama.
ResponEliminaSom equilibristes a la vida, Jordi.
EliminaSí, Helena. I a voltes ens hi obliguen.
ResponEliminaDur el pa al cim. NO perdre cap engruna.
ResponEliminaJordi, Helena, estic molt d'acord.
Que bé ho dius, cantireta!
Elimina