dijous, 4 d’abril del 2013

AREÑAS i RUSIÑOL, Consol. Capvespre
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La paraula "capvespre" hauria de constar en un diccionari de paraules poètiques. Aquesta imatge mostra una posta de sol, entre cel i terra, i entre branques i arrels. Senzilla, sense cap artifici, però profunda.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

14 comentaris:

  1. Sílvia 4 d’abril del 2013, a les 9:09

    És una paraula ben lírica! M'agraden també les variants "a boqueta (de) nit" o "a entrada de fosc), però ja són locucions. És curiós com les coses senzilles de vegades són les més profundes.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas4 d’abril del 2013, a les 9:53

    Doncs jo m'anava a repetir del que diu la Sílvia... que m'encanta la senzillesa de les coses profundes o la profunditat de les coses senzilles, ja saps, les dues voreres altre cop.

    I també que capvespre és una de els meves paraules preferides. Pot fer poètica qualsevol frase on la posis. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 d’abril del 2013, a les 11:32

      Carme,
      això de trepitjar les dues bandes de la realitat és molt artístic sempre.

      Elimina
  3. Josep4 d’abril del 2013, a les 9:59

    Jo tampoc les coneixia. Ens pots dir en quin lloc pronuncieu aquestes locucions tan boniques?

    Helena, buscaré si existeix aquest diccionari. Suposo que no, però alguna cosa que s'assembli estic segur que si.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia 4 d’abril del 2013, a les 11:02

      "a boqueta nit" és de València.

      Elimina
    2. Helena Bonals4 d’abril del 2013, a les 11:33

      Josep,
      no crec que existeixi pas. Però un diccionari de sinònims ajuda molt a trobar paraules belles en desús.

      Elimina
    3. Helena Bonals4 d’abril del 2013, a les 11:34

      Sílvia, la Joana no me l'ha dit mai, aquesta locució.

      Elimina
    4. Sílvia 4 d’abril del 2013, a les 12:58

      hi ha qui diu "poqueta nit", em sembla. Jo la conec de quan explicava als instituts les noves paraules d'altres dialectes incorporades al DIEC2.

      Elimina
  4. Núria Pujolàs4 d’abril del 2013, a les 16:13

    Veig que amb la Consol feu un bon combinat!...un petó, Helena!

    ResponElimina
  5. sa lluna4 d’abril del 2013, a les 17:25

    Sempre m'ha semblat una "hora" màgica, just al capvespre.
    O l'horabaixa, una micona més prest que la posta de sol.

    Aferradetes senzilles, però no menys sentides!!

    ResponElimina
  6. Helena Bonals4 d’abril del 2013, a les 17:28

    Això del "prest" m'agrada molt, sa lluna!

    ResponElimina
  7. Pere4 d’abril del 2013, a les 20:57

    Jo li'n dic "el final de la tarda" i és el moment del dia que més m'agrada.
    L'hora màgica de sa lluna existeix ... hi ha un moment en què el temps s'atura.

    Bona nit Helena:)

    ResponElimina
  8. Helena Bonals4 d’abril del 2013, a les 22:22

    Pere,
    li'n diguem com li diguem, és màgic!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)