dimarts, 2 d’abril del 2013

Imatge dins Laberinto de lluvia

Natura dels arbres en un costat, tecnologia dels fanals en l'altre. Sentiment i reflexió dels bancs on reposar; activitat, sentits que il·luminen la nit. Foscor que cal travessar amb l'ajuda de tots els elements, alternadament.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

12 comentaris:

  1. zel2 d’abril del 2013, a les 12:25

    Jo m'apunto sempre a la natura, i per això vaig així, m'està cansant aquest món tecnològic...i tant
    poc lògic!

    ResponElimina
  2. Consol2 d’abril del 2013, a les 16:59

    M'agraden les teves paraules a partir d'aquesta imatge perquè has sapigut veure-hi una història i uns símbols.

    ResponElimina
  3. Sílvia 2 d’abril del 2013, a les 17:17

    Jo reposo al banc però et llegeixo igualment, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals2 d’abril del 2013, a les 19:16

      Sílvia, aprofita la Setmana Santa i tot el que puguis per descansar, que no som màquines!

      Elimina
  4. artur2 d’abril del 2013, a les 19:19

    .....la intimitat dels costat ombrívol dels arbres, per posar en ordre les idees, que potser aniran a buscar la llum , al altre costat, per ser descobertes al món .....
    bon dimarts, Helena !

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas2 d’abril del 2013, a les 21:22

    I jo segueixo caminant per les dues voreres... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals2 d’abril del 2013, a les 21:34

      Ja no me'n recordava, Carme! És el millor que es pot fer.

      Elimina
  6. Josep3 d’abril del 2013, a les 18:47

    Si hagués de passejar per una vorera, prefereixo la qual no hi ha llum.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals3 d’abril del 2013, a les 18:48

    Jo també!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)