Poesia visual de Toni Prat
dins http://www.poemesvisuals.com/

La poesia mossega, per això porta un morrió. Però l'hem de saber interpretar, treure-li aquest morrió. La poesia en general, una metàfora, mostren el món al mateix temps que l'amaguen. Prenem una metàfora molt i molt feta servir, una metàfora gairebé morta per aquest mateix ús: "cabells d'or". És evident que els cabells rossos, com les patates rosses (i no pas fregides), tenen un aspecte semblant a l'or. Però hi ha més que això. Els qui tenen els cabells rossos són més valorats en general que no pas les persones morenes, com a mínim són menys corrents, com l'or. Thomas Mann, a Tonio Kröger, feia dir al protagonista que només els rossos i d'ulls blaus són feliços. Tot això que explico és el que la poesia pot mostrar al mateix temps que ho amaga, totes les connotacions que es posen en moviment quan interpretem.

Poema visual de Toni Prat

Dins de la biografia Milena, de Margarete Buber-Neumann, la protagonista, Milena Jesenska, nòvia de Kafka durant un temps, que va anar a parar a un camp de concentració, explica com una parella de presoners, que evidentment passaven gana i s'havien aprimat massa, malgrat això s'agradaven. "L'amor és més fort que totes les barbaritats". L'home trobava la cama de la dona "bonica i desitjable" malgrat tot.

L'amor hauria de ser sempre així. Trobar bonica i desitjable l'altra persona, encara que dugui una cama com la d'aquest poema visual.

Què se n'ha fet

JUANJO, Coneixes Granollers?
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Progrés salvatge,
el desig pel desig
d'embrutar el món.

Tot rumiant

AGUS, Aiguamolls de l'Empordà
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'herba fa llet,
és ser i esdevenir,
la vida, art.