GÓMEZ, Rodrigo. Riu Arno-Florència, Itàlia
dins el bloc Rodrigo Gómez

Un quadre abstracte que seria el fet dels reflexos en la superfície de l'aigua. Tota obra d'art és feta de superfície i profunditat, tota imatge amaga vida en el seu interior, darrere la bellesa captivadora.

 PRANGENBERG, Norbert Abstrakt, 2009
dins Barbara Gross Galerie

Un quadre abstracte que gairebé podria ser figuratiu. Possibles troncs cap amunt, que contrasten amb el que podria ser una flor. Pintura que és un element natural més, que creix amb el temps.

DUQUE, Manuel, 1972

Que "la pintura podia estar carregada de poesia i sensibilitat i ser clàssica i espiritual alhora", creia Matisse. Aquesta obra plena de joia de viure desmenteix que tota l'abstracció és abstrusa o depriment, i que tot el primitiu no és delicat. Avui en faig 41, i m'agrada de celebrar-ho.

GÜELL, Jordi. Signes 2, 2005

Colors bàsics, pinzellades primitives. Però tan abstractes són aquests gargots com les lletres i números que semblen una adreça web, un compte de correu electrònic, o un codi secret. Com secreta i misteriosa sol ser la interpretació d'una obra d'art. Tot allò kafkià sol anar unit al sentit de l'art dels segles XX-XXI. L'abstracció també pot ser abstracta o figurativa, en definitiva.

TÀPIES, Infinit, 1988

Més enllà dels marges de l'obra, sempre és infinit. Si no hi ha marc, com el d'una finestra, encara més. Jo l'he vist en directe, aquesta obra, i l'he retinguda a la memòria. És tota la llibertat que podem tenir com a persones, la de l'art. El cel encapsulat.

MIRÓ, Joan Ja ajudeu la cultura catalana? 1974, exposició "Cartells d'un país" d'Òmnium Cultural

Uns ulls de colors entre una massa negra: la de la cultura catalana, fosca, soterrada al llarg de la dictadura. Uns ulls que proven de veure-hi, de guaitar els estels.

GUINOVART, Josep, Sense Títol, 1975. Gravat il·luminat a mà.

Art i vida, abstracció i realitat: l'obra, per abstracta que sigui, s'alimenta de la biografia de l'autor i el contemplador. Els límits de la pintura hi són, l'anar més enllà d'aquests límits també. L'obra ha de trencar, transcendir per ser artística, com ho faria la mica de color vermell.

IBARROLA, Agustín, "land art" al Bosc d'Ibarrola, Art a Bizkaia dins la revista "Album Letras-Artes" primavera 2011

La natura i l'art, sobretot l'art del segle XX. Allò rústic amb allò abstracte, que tot i contrastar, són en el mateix pla moral, que em sembla recordar que deia Kandinsky. Sempre es pot queixar algú que s'embrutin els arbres d'aquesta manera, però la idea és molt bona.

GUINOVART, Josep dins l'exposició "Guinovart. Obra gràfica. De la planxa al paper", Tecla Sala de L'Hospitalet, del 22 de març al 8 de maig de 2011

Tal i com diu la comissària de l'exposició, "d'una manera inesperada, apareix un verd molt "impropi" de l'artista (conegut pels seus blaus, vermells i ocres)". També Kandinsky, en els seus quadres més geomètrics, abstractes, presentava rastres de l'època expressionista. En aquest quadre tan abstracte de Guinovart, doncs, s'hi manifesten, entre el blanc i el negre, el que semblen unes fulles verdes, un deix d'empatia.

ITTEM, Johannes, L'encontre

La vida i l'art com a una espiral que porta al punt de partença i de nou al final. El passat i el futur, el blanc i negre i els colors, estretament lligats.

GONZÁLEZ, Àlex

En aquest quadre que tenim a casa, sempre m'ha semblat de veure-hi el contrast, la combinació entre la raó, el rectangle més abstracte de dalt de la pintura, i la intuïció, els sentits que evolucionen, en forma de cercles imperfectes, a baix. O el que és el mateix, el contrast entre la deducció, de dalt a baix, i la inducció, de baix a dalt. No es tracta d'un quadre bell i prou, té molt de sentit.

PERIS, Ester, Part del quadre Alliberament 1

La veritat és feta de realitats que se solapen, s'interseccionen, es complementen. "Todo es según el color del cristal con que se mira". Aquest quadre allibera com la pintura Improvisation 7 de Kandinsky, perquè tots els colors amb les seves respectives connotacions hi són tinguts en compte.

TÀPIES, Antoni Capsa de cordills, 1946
Exposició Antoni Tàpies . Col·lecció fins 26/09/10 a la Fundació Antoni Tàpies

L'art, com la vida, és una barreja d'ordre i desordre. En aquesta capsa-quadre, els fils tan aviat són tibats com fets un embolic. També el color magenta, un color càlid, que en principi s'apropa, és col·locat al fons, allà on tendeixen els colors freds. El resultat és una obra abstracta molt atractiva, que ho conté tot.

KANDINSKY, Wassily Improvisation 7

Per a mi, igual com la Toscana és el millor paisatge del món, aquest és el millor quadre del món. Desperta el sentiment del sublim igual que una catedral gòtica, una emoció indescriptible: com si tots els elements de la pintura, tots els colors, fossin engrapats i alçats cap amunt, i fos una mà invisible, la de l’artista, que ho aconseguís. Es tracta d’un quadre abstracte, però no del tot, s’intueix un vaixell i dues persones en una espiral, en un diluvi. Com que és fet a mà, pot arribar a suggerir el sentiment del sublim, segons els entesos. Kandinsky és un dels últims grans romàntics, i a mi em té captivada.