dimecres, 21 de setembre de 2011



GUINOVART, Josep, Sense Títol, 1975. Gravat il·luminat a mà.

Art i vida, abstracció i realitat: l'obra, per abstracta que sigui, s'alimenta de la biografia de l'autor i el contemplador. Els límits de la pintura hi són, l'anar més enllà d'aquests límits també. L'obra ha de trencar, transcendir per ser artística, com ho faria la mica de color vermell.

4 comentaris:

  1. Uns camps de l'Urgell a vista d'ocell? Un xirucaire pensant en el camí fet i per fer? Un dibuix elegant, curiós i alhora "amb intríngulis". Guinovart mai deixa indiferent.

    ResponSuprimeix
  2. cantireta: els teus comentaris tampoc deixen indiferent.

    ResponSuprimeix
  3. És increïble el que es pot fer només amb uns traços negres. És com aquelles taques on cadascú veu el que té al cap, sembla que està a punt de sorgir alguna cosa que no arriba a prendre forma. I el toc vermell l’acaba de fer inquietant. M’ha agradat moltíssim.

    ResponSuprimeix
  4. hiniare: jo no sé per què m'agrada tant també. M'agradaria d'entendre'l més, com Kandinsky.

    ResponSuprimeix