dijous, 8 de setembre de 2011



CREED, Martin, Work No.701, 2007. Claus, 7 elements, dimensions variables.

Com més lluny és en l'espai i el temps, més profundament arrela el clau. Com més es perd l'ombra del clau, la memòria d'ell, més viu és en el nostre inconscient. La doble ombra, causada pel tipus de llum, deu voler dir que es busca el terme mig, llavors i ara, entre els dos termes oposats, passat i present.

15 comentaris:

  1. Clau clavat al palmell del món, que deia el poeta.

    ResponSuprimeix
  2. Convergencia reiterada en un mateix punt que el perd de manera simètica fins fer-se diminuta, arribant a ser insignificant. Així veig la projecció mateial i espiritual de la vida de l'individu que va perdent intensitat a mesura que pasa el temps mantenint sempre una constància fixa i repetida però mostrant-se voluble pel que fa a la seua força vital.

    Ai mare la que he soltat. Em sembla que es la parida més gran que pot caber-hi en una interpretació, però és el que veu el meu cap ara. Potser demà ho veja diferent!!!

    B7s

    ResponSuprimeix
  3. colia dir es perd i passsssssssssssa

    ResponSuprimeix
  4. Jordi: quin poeta? És interessant aquest vers.

    Joana: "que una visió mor de ser llargament observada", em sembla que vols dir. Però els records, encara que s'enfonsin, també poden surar.

    ResponSuprimeix
  5. Alguns, però cal mantenir-los ben enfonsats!!!

    ResponSuprimeix
  6. Imatge preciosa, delicada pels filaments que dibuixen les ombres i dura per la fortalesa del clau que rau fixa al mur.

    Molt suggerent tot plegat.

    ResponSuprimeix
  7. Gemma: sí que és suggerent, i més com tu ho expliques.

    ResponSuprimeix
  8. János Pilinszky, l'hongarès existencialista i cristià. Té, si més no, un volum traduït al català.

    ResponSuprimeix
  9. Gràcies, Jordi. És més fàcil de recordar el vers que no pas el seu nom!

    ResponSuprimeix
  10. Tinc 3 preguntes ruques:
    1.Més llarg i intens el dolor, potser, com el 1r clau?
    2.Què bo que la fotografia s'amistanci amb la geometria, oi?
    3.I, per xafarderia, on trobes aquestes fotos tan maques?

    ResponSuprimeix
  11. 1. Molt ben trobat, això del primer clau. Però a vegades ho és l'últim.
    2. És geometria, però humanitzada per les ombres.
    3. La majoria d'imatges les trec de llibres o revistes de la biblioteca on treballo. Aquesta és d'Arte y parte. Les escannejo o les pujo d'internet. També he descobert un bloc constantment actualitzat que recull fotografies d'altres blocs. Busca per "Navarro Herrera". Ni jo mateixa era conscient de les possibilitats que tenia al davant fa un any. Tot és començar, a la vida.

    ResponSuprimeix
  12. uau! quina imatge i quina explicació. una pregunteta, helena: podem veure en alguna part poemes teus? és que vaig vore que enllaçaves Itineràncies poètiques, escrius allà?

    gràcies
    un beset

    coralet

    ResponSuprimeix
  13. Sí coralet: has d'anar a la llista de participants a la dreta dins Itineràncies poètiques, crec que en vaig fer 22, busca'm pel número de poemes fets.

    Jo sóc molt amateur, fent poesia, la Joana, el Jordi Dorca o tu mateixa sou millors.

    ResponSuprimeix