dissabte, 24 de setembre de 2011



SASSE, Jorg, imatge trobada a la xarxa

Tot perfectament simètric, equilibrat, però amb una sola onada a punt d'arribar a la platja: la guanyadora de la cursa, individual, en ella es conté tota la força del mar. Entre terra i cel, una onada, com un vers, ho diu tot.

5 comentaris:

  1. L'esforç abans del sospir, i tornar a començar? L'aigua que xopa la sorra, sense l'ona que l'ha fet possible? El nàufrag aqüàtic que enyora terra ferma? Hi ha dies que són això, guanyar onades al mar.

    ResponSuprimeix
  2. cantireta: no hi tenen res a veure els teus comentaris amb els meus, però els trobo molt interessants i profunds. Sobretot el de "guanyar onades al mar".

    ResponSuprimeix
  3. Aquests moments són hipnòtics, jo m'hi solc quedar penjada!

    ResponSuprimeix
  4. Entre terra i cel, una onada, com un vers, ho diu tot.

    ResponSuprimeix
  5. zel: mirar el mar és com mirar el foc, és hipnòtic, fascinant.

    Jordi: com el teatre dins el teatre, o la pintura dins la pintura, el teu comentari dins el meu comentari.

    ResponSuprimeix