KANDINSKY Muntanya blava 1908-09

Una muntanya, normalment verda i marró, de color blau com el mar. Es tractaria d'una mena de sinestèsia pictòrica: associar la muntanya amb el mar, perquè els dos element són igualment incommesurables, inabastables. Un significat donat, el color blau, amb un significant no habitual, la muntanya, que faria referència a un referent extern, les connotacions del color blau.

Les connotacions del color blau: l'immaterial, l'espiritual, entre el groc de l'arbre, allò més material, i el vermell de l'altre arbre, la passió.

Uns cavalls encabritats, que toquen amb les potes de darrere al terra, i s'eleven amb les de davant. Una muntanya que és com la piràmide, la figura del triangle habitual en Kandinsky. Un quadre que no té pèrdua.

KANDINSKY, Wassily Improvisation 7

Per a mi, igual com la Toscana és el millor paisatge del món, aquest és el millor quadre del món. Desperta el sentiment del sublim igual que una catedral gòtica, una emoció indescriptible: com si tots els elements de la pintura, tots els colors, fossin engrapats i alçats cap amunt, i fos una mà invisible, la de l’artista, que ho aconseguís. Es tracta d’un quadre abstracte, però no del tot, s’intueix un vaixell i dues persones en una espiral, en un diluvi. Com que és fet a mà, pot arribar a suggerir el sentiment del sublim, segons els entesos. Kandinsky és un dels últims grans romàntics, i a mi em té captivada.