MICOLAU, JJ Matinada a Parc de Falgar
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Un temps per encetar,

amb tota la innocència

de cada principi.

Tot anhelant que els desitjos

vagin més enllà de l'obstinació

i esdevinguin tenaços.

Si l'edat d'or no pot tornar,

és que som massa exigents.

Sempre és més substancial

que aquest any sigui bo

que no pas nou.

Heura

Hi ha cors tan encesos que quan creixen es fan estels.

(Carme Rosanas dins Col·lecció de moments)

Hi ha persones que estimen tant que quan es fan grans es converteixen en poetes.

(Helena Bonals)

La delicadesa

Línia dins les Les fotos més al·lucinants

 

La recta alba

no nega mai l’instant

que es contradiu,

la joia passatgera,

el sentit del camí.

Helena Bonals

El sentit del camí

amb la fulla navega

envers la llum.

Xavier Pujol

Sura de sobte.

El cervell entrenat

a veure ombres,

l'empeny a emprendre el vol.

Un vol de somni.

Carme Rosanas

Dolor mostrat

 ABIDI, Adnan Niporepte 308 Llàgrimes

dins Relats en català

Gessamí blau

que amb la mà vols tapar-te

i no és cap mal.

Quan no hi veus res

 ANTONI Abstraccions naturals 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Se t'encomana

la força dels colors,

del moviment,

com el vent entre els arbres.

No és cert que és un art fals.

Impressionisme

ANTONI Abstraccions naturals

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La veritable

abstracció, el marc

quadrat de l'obra.

El desenfocament

de la imatge s'hi acosta.

Pont sobre la realitat

ANTONI Abstraccions naturals 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Per als qui tenen

gran por de la natura,

i ho veuen tot

contrast verd i vermell,

l'art és l'única senda.

Segona alba

 ROSANAS, Carme dins Col·lecció de moments

El groc és llum

i ens omple les ninetes.

Ben prest s'apaga.

L'ombra d'agost

encara reverdeja.

Fred de tardor.

Aigua d'octubre

que fresa els meus camins.

Torna a la llera.

Carme Rosanas

Novembre ofega.

Anhelo el pas de puça.

Ardor que dorm.

Helena Bonals

Subtil vestit

 SASAKI, Ren La dona de la boira

dins Niporepte 303 Relats en català

La boira et tapa.

Pots deixar-te el barret,

que hi fa conjunt.

Efemèrides

 Quino 1932-2020

Saviesa a cada vinyeta,

a cada bafarada.

En aquesta il·lustració

ella es queda sense boca,

sense paraules,

ja que en Felipe ho clava.

El teu estel

Provo de reflectir la llum del sol com ho fa la lluna

 CASTRO PRIETO, Juan Manuel Carretera de Cespedosa 1987

Aquest deixant

de llum en el camí,

una certesa.

Origen i destí

mai s'han assemblat tant.

Portar a través

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Una maleta:

el trànsit per la vida

és metafòric.

Sempre cap endavant,

amb tot el teu bagatge.

Plovisqueig

CAILLEBOTTE 

Carrer de París en un dia de pluja 1877

dins Blog de Javier

Compartir una vida

és una metonímia

quan comparteixes

un paraigua gris.

Aquest et protegeix

de la intempèrie

igual que ho fa l'art.

Els dies de pluja

poden ser molt bells,

dignes de ser pintats.

Com aquest reflex 

del cel en les llambordes.

La biblioteca, centre d'interès

"Siempre imaginé que el Paraíso sería algun tipo de biblioteca"

Jorge Luis Borges

BLANCA, Francesc Biblioteca segle 20 dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tenir el cap ben moblat

deu ser alguna cosa així

com treballar en una biblioteca.

Per la dignitat de la feina,

la peremptorietat de la lectura,

i la màgia de l'ordre.

Era aquest un llibre que tenia

pendent de llegir 

feia molt de temps,

i no era conscient

de tant com m'ompliria.

La lluna en el fang

(títol manllevat d'un disc de Jordi Batiste)

BLANCA, Francesc Parc Ponent 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Hi va haver un cert punt

en què tota la duresa i lletjor

de la vida que em precedeix

em va permetre de sortir

a la superfície, i des d'aleshores

no he deixat d'anar endavant.

He conegut la felicitat,

he viscut la derrota,

i sense una ni l'altra

no podria escriure.

Tot i que és ja

un progrés enrere.

Persianes abaixades

AGUS Conèixer Granollers? 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Jo penso en verd,

mentre que el seu contrari

és prou per tu.

El ciment ens separa,

i cap dels dos no es dóna.

Deix de bellesa

Els relats d'estiu de la Carme: Juliol-deixant

Tot és aigua, tot és somni,

fins i tot els peus

tan sols besen la sorra,

cap més contacte amb la realitat,

res més íntim, res més romàntic,

res que perduri tant

com aquest deixant.

Po(e)ma

MIGURANA Tempus fugit
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El cronòmetre pot avançar,
però el meu vell rellotge
s'ha aturat al final de la infantesa.
La meva poma es pot podrir,
però abans ha conegut la felicitat,
i ho mesura tot en relació a ella,

ho mesura tot en versos.
I, per decadent que arribi a ser,
el meu interior verdeja.

Tot alhora

MICOLAU, JJ Focha común
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Trepigs de prosa,

versos que em fan volar,

arran de l'aigua.

Helena Bonals

Després del vol,

submergida en un núvol,

tasto el silenci.

Carme Rosanas

Lírica

MIGURENA dins 

Associació Fotogràfica Jaume Oller

La poesia és molt lligada amb la música, però en el fons no hi té res a veure: la música embafa, de la poesia mai se'n té prou. La música ho omple tot, la poesia només un racó de la pàgina. La música té tornada, la poesia és condensada. Tot i que la música és més abstracta que la poesia, la majoria troba més fàcil d'apreciar la bellesa d'una cançó que no la seva lletra.

Complementar-se

BIGAS, Joan Tall dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

No puc "compartir" res 

amb tu ni ningú.

Si et dono la meva mitja taronja,

em quedo sense mitja taronja.

Però, si escric un poema,

amb la teva lectura te'l pots fer teu.

O, al capdavall, sols romandrà 

en la meva torre de vori.

La interpretació també 

deu ser la mitja taronja

del qui crea.

La més àcida i dolça.

Individual

BIGAS, Joan Roselles dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

VAN GOGH, Vincent Els lliris

Floquet de neu

que va a contracorrent.

Ni roig ni blau,

alegria i tristesa,

impostores les dues.

Cadira i penja-robes II

FABÀ, Albert Cadira i penja-robes 1966
dins l'exposició Albert Fabà o la revolta permanent

Pengen de dalt

el títol i el poema.

Tota lectura

és recolzada al terra,

despresa de l'abric.

[n'he fet una segona versió perquè la primera no em convencia]

Cadira i penja-robes I

FABÀ, Albert Cadira i penja-robes 1966
dins l'exposició Albert Fabà o la revolta permanent

L'obra d'art, sempre,
com un abric trobant-se
entre una idea
i la realitat.
L'espectador se'l posa.

#expoAlbertFabà i #museudetortosa

No tan confinada

Dissenys gràfics dins Pinterest
Poema dins Itineràncies poètiques

Quan el fons surt a la superfície,
el sentiment es fa imatge,
el blanc i negre clarobscur,
i l'arc de Sant Martí surt de nit.

El que tan sols permet la poesia.

L'ànima de l'obra

NARANJO, Eduardo
Espacio para un recuerdo en tres fases, 1977
dins Blog de Javier

La forma i el fons

de l'obra d'art

lligades per un fil,

per un deix,

per un matís.

La bellesa és tan

subtil, i alhora

tan enlluernadora...

Resiliència

BIGAS, Joan Florint dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

No tot et serà pres,
tant si ho has desitjat com si no,
trencar completament
amb aquell tronc clàssic
que semblava l'únic possible,
pot ser l'inici d'un gran talent.
I de tres poncells que ja
no et deixaran mai.

Estoig de llapis

BIGAS, Joan Colors dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

BIGAS, Joan Reflexos dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

BIGAS, Joan Colors dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El rastre de la vida en el que escrius,
l'estima que et retorna en un reflex,
la calidesa que s'imposa sobre la distància.