dijous, 31 de desembre del 2020

MICOLAU, JJ Matinada a Parc de Falgar
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Un temps per encetar,
amb tota la innocència
de cada principi.
Tot anhelant que els desitjos
vagin més enllà de l'obstinació
i esdevinguin tenaços.
Si l'edat d'or no pot tornar,
és que som massa exigents.
Sempre és més substancial
que aquest any sigui bo
que no pas nou.

17 comentaris:

  1. Encetar l'any amb un bon poema, no veig manera millor.

    Bon any i bona salut!
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  2. Gràcies Helena,pel poema i per la teva amistat. Bon Any Nou!

    ResponElimina
  3. Encetem nova pàgina ! Que tinguem sort i la podem omplir de amable poesia !!
    Bon any i salut !!

    ResponElimina
  4. Doncs que sigui més bo que cap altra cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      parlant de ser bo, penso que la bondat sovint pot ser més subversiva que la força. La bondat dels votants de l'1 d'octubre, per exemple. El no rebotar-te quan et fan mal, fa avergonyir aquell qui te'l fa.

      Elimina
  5. L'edat d'or dels humans, si és que mai va existir, no tornarà. Ni els nostres paradisos perduts, que sí que van existir quan érem infants, no poden tornar si no és des del record que transfigura. Tens molta raó, que és molt més important que el que ens espera sigui bo, més que no pas nou; i que hem de ser tenaços a mantenir viva la flama del desig i l'esperança, perquè si no ens reivindiquem nosaltres, qui ho farà? No hem de rendir-nos mai, i mirar de conservar la bondat i la il·lusió: "procurem ser una mica criatures / amorosint el baladreig raspós". Sí, bon any bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que l'edat d'or només torna en els poemes, i encara sort d'això! És com aquest reflex del sol de l'alba en l'aigua, en l'obra, que serviria per fer-ne un altre poema...

      Elimina