A vegades sembla que no hagi d'arribar mai... però res no dura per sempre,això tampoc.
Qui dia passa, any empeny és un refrany que no m'ha agradat mai,però reconec que és ben bé així i que en les situacions difícils, la millor manera és viure el dia a dia i no mirar gaire enllà.
M'has fet pensar en el títol d'una novel·leta policíaca barata, d'aquelles de Bruguera que devorava en la meva tendra adolescència (i que un dia et vaig dir que era del gran Silver Kane, és a dir, Francisco González Ledesma, quan en realitat era del no menys gran Peter Debry, o Pedro Debrigode): "Siempre es peor morir". És clar que val la pena viure la vida, encara que estigui plena de desencisos. La pandèmia ens ha robat un any a tothom, com la repressió ha robat quatre anys sencers als presos polítics, i a molts d'altres, víctimes de guerres, encara els han pres més. Confiem que vindran temps millors, i refugiem-nos en la poesia.
En aquesta nit màgica esperem amb il·lusió que tornem a trobar tot el que reflecteix aquest quadre.
ResponEliminaBona nit, Helena.
sa lluna,
Eliminatant de bo!
Tot tornarà.... algun dia. O algun any.
ResponEliminaXavier,
Eliminaqui dia passa any empeny.
A vegades sembla que no hagi d'arribar mai... però res no dura per sempre,això tampoc.
ResponEliminaQui dia passa, any empeny és un refrany que no m'ha agradat mai,però reconec que és ben bé així i que en les situacions difícils, la millor manera és viure el dia a dia i no mirar gaire enllà.
A mi tampoc m’agrada, Carme, però encara m’agrada menys el que estem vivint!
ResponEliminaM'has fet pensar en el títol d'una novel·leta policíaca barata, d'aquelles de Bruguera que devorava en la meva tendra adolescència (i que un dia et vaig dir que era del gran Silver Kane, és a dir, Francisco González Ledesma, quan en realitat era del no menys gran Peter Debry, o Pedro Debrigode): "Siempre es peor morir". És clar que val la pena viure la vida, encara que estigui plena de desencisos. La pandèmia ens ha robat un any a tothom, com la repressió ha robat quatre anys sencers als presos polítics, i a molts d'altres, víctimes de guerres, encara els han pres més. Confiem que vindran temps millors, i refugiem-nos en la poesia.
ResponEliminaQue tot té solució menys la mort, és veritat, Ramon. No ens hauríem de queixar tant, si no ens ha tocat.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAquests quadres de Renoir són deliciosos, qui sap si..., tot i que a mi m'agrada més l'abstraccció expressionista de Kandinski.
Elimina