dilluns, 11 de gener de 2021

Noia de matinada

PORCAR, Josep Frosty lips dins Klickr 


Darrere el gebre
només trobo el sublim,
i l'esperança.

8 comentaris:

  1. Que maco!

    El gebre sempre em fa a mi aquesta sensació de cosa sublim. La bellesa efímera i inaccessible...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme,
      Això del sublim ho dic pel color del fons... i l’esperança pel de sota. Recordo el dissenyador Toni Miró dient que el negre és el color del sublim: el de la nit.

      Suprimeix
  2. Un haiku ple de llum, record d'allò més preuat.

    Aferradetes, Helena.

    ResponSuprimeix
  3. Quan apareix el sol el gebre és la bellesa efímera.
    L'esperança ha de ser duradora.

    ResponSuprimeix
  4. Xavier,
    Molt ben pensat! I el sublim encara ha de ser més durador que la bellesa.
    Gràcies!

    ResponSuprimeix
  5. Quina sort, ser capaç de trobar esperança rere una cosa tan gèlida, encara que sigui alhora tan bonica! "Si el món és ple de gebre" és com comença un famós coral de l'Oratori de Nadal de Bach, que també al·ludia a una sublimitat. Molt d'acord amb això que dius, que el sublim ha de durar més que la bellesa. Ja veus, amb tres versos (que no arriben ni a quatre ratlles!) quantes idees ets capaç de generar...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ramon,
      És curiós que ningú no sàpiga en quin poema de Margarit mm'he inspirat, Dona de primavera.

      Suprimeix