Aquesta és una imatge dels Jardins de Sta. Clotilde de Lloret de Mar, jardins noucentistes que he visitat aquest cap de setmana. La imatge de l'escala sempre m'ha fascinat, és l'origen de moltes obres d'art. En aquest cas, unes escales que entremesclen maons i heura, artifici i naturalesa, ordre i intuïció: crec amb obstinació que es pot tenir tot alhora, en aquest món.

POPOVA, Liubov Construcció de la força espacial, oli sobre tela, 1921, dins l'exposició a Caixa Fòrum Construir la Revolució. Art i arquitectura a Rússia, 1915-1935

Abstracció sí, però no com la de Kandinsky, plena de colors i significat. Estètica que evita les diferències, la individualitat, amb la fredor implacable del règim dictatorial de la Revolució Russa. Una mica de marró i algunes perspectives són l'únic rastre d'humanitat. Quina presó.

CASTELLO-LOPES, Gérard

No hi ha aigua apassionada que pugui amb la roca de la raó. Les modes passen, queda allò clàssic. "La veritat compta, la veritat ha de comptar", deia Forster.

BAIRD, John, dins Digital foto número 106

Somnis i runa, construir per derruir, renovar-se o morir, el mite de Sisif. Tot amb la innocència d'un nen...

VERLAG, Joachim & Malik Frugal

El terme mig mai es troba en el centre, sempre és passar d'un cantó a l'altre, pel fil del ganivet. És tan inassolible, tan fugisser com l'horitzó. En aquesta imatge es mostra com el recipient per menjar només és en un dels dos costats del reflex de la llum de la finestra, del clarobscur. En un costat hi hauria la raó, en l'altre la intuïció, per exemple.

BRUNCLIKOVA, Katarina, dins el bloc Joachim & Malik Verlag

La imatge i la reacció davant la imatge, l'obra i l'espectador alhora, figurats, segurament a través d'un mirall trencat.

Per cert, que ja porto 100 entrades.

CRAMÉS, Vari dins "Fundació Foto Colectània"

La barca que t'ha de salvar és sempre entre la boira. La idea artística sempre és i ha de ser envoltada d'un mínim de misteri, com l'amor. Les persones necessitem temps i contrast per veure-hi clar.

BROSSA, Joan

Hi ha qui creu que un poema ha de ferir per ser bo. Hi ha qui creu que només amb dolor es pot fer art. Però l'altra meitat del món troba divertit de fer o comentar versos. Tot plegat és com la rosa envoltada d'espines, no pots prescindir de cap dels dos elements que la constitueixen.

CASTELLO-LOPES, Gérard, Lisboa, 1956 dins Fundació Foto Colectània

Què deixa més rastre en un carrer, la mesura humana de les formiguetes que avancen d'una en una, o bé la velocitat dels cotxes que no consten gairebé per enlloc. En el primer cas, és l'activitat que porta a algun lloc, ja que la inspiració és germana del treball quotidià, segons Baudelaire.

GARCÍA MARÍN, Antolín (Palma de Mallorca) dins la revista Digitalfoto núm. 104

El fotògraf, l'artista, és com un cec al qual li costa de trobar res més que una paret, però resulta que la natura en forma d'arbres, metàfora d'allò anhelat, és escassament a uns centímetres més amunt d'on ell para.

HERRERA, Navarro

La persona humana, fràgil ella i la seva ombra, especialment en la figura d'una dona, davant del ciment compacte, de les "places dures", de les parets infranquejables. Em recorda "Davant la llei" de Kafka.

BARINAGARREMENTERIA, Aitor González

A vegades, entre l'un i l'altre, entre el món interior i l'exterior, hi ha un abisme infranquejable, però que no impedeix d'albirar allò que es vol. És com veure diners en un banc, que saps que no pots fer-los teus.

KLEE, Paul Flora on the sand

"L'home té tanta por de les forces desencadenades com de la presó". La relació entre aquesta frase i aquesta pintura crec que no necessita explicació. L'actualitat de la qual també em sembla evident.

BALAGUER, Francesc Piazza Navona (Roma), desembre 2010, dins el bloc Balaphoto

La vida gira i gira com un tiovivo, només amb el reflex que fa l'art de l'escena, com el del bassal, aconseguim de retenir de forma immutable l'instant fugisser. Semblaria una fotografia feta amb ulleres bifocals, no s'entén pas que una part sembla que es mogui, i que l'altra es mantingui fixa. Crec que el truc és que la part fixa correspon a una altra atracció.

MAIOLINO, Anna Maria, Entre vides, 1981. Artista brasilenya a la Fundació Antoni Tàpies fins el 16 de gener

Anar per la vida sense voler fer mal és com no voler trepitjar les vides dels ous de la imatge, avançant recte endavant. Per això els hipersensibles, inadaptats, es reclouen en ells mateixos, a voltes.

BALAGUER, Francesc, Piazza Navona, Roma, desembre 2010, dins el bloc Balaphoto

Aquesta imatge bellíssima és una demostració de com mirant avall, tocant de peus a terra, podem arribar a mirar amunt, en la cúpula i el cel reflectits en un bassal, en tots nosaltres, la humanitat, que segons Kandinsky sempre avança cap amunt, en conjunt.

FABRÉ, Ñaco, Entre sueños y certezas, 2007, Oli i grafit sobre llenç, Es Baluard Museu d'Art Modern i contemporani de Palma

Entre un any que se'n va i el que ve, per exemple. Les certeses, el que es veu, el més figuratiu, al capdavall són tan o més borroses que els somnis intangibles. Ens movem, les persones, d'una paret a una altra, en la boira, si ja no en la foscor.