divendres, 8 d’octubre del 2021

Contrast inspirador


FREDERIC Simetria analògica


Convenció:
finestrals paral·lels,
d'enginy absent.
Paret escrostonada,
tan romàntica alhora.

12 comentaris:

  1. La façana de la casa és com la faç de la cara. L'arrel no enganya.

    ResponElimina
  2. La paret escrostonada remet a un romanticisme decadentista: li caldria un bon arrebossat (però només perquè és una paret: per a la nostra pròpia decadència, en canvi, no hi ha arrebossats prou eficients, em temo). Quant a la manca d'espontaneïtat de les finestres paral·leles, és també un tret romàntic: els neoclàssics ho veurien diferent. Divago: el teu poema, com sempre, fa reflexionar en diverses direccions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que les joies són per a les dones grans, la pintura que amaga l'escrostonat, Ramon.
      Més que "Convenció" hauria d'haver dit "el classicisme", però no hi vaig pensar, mai no se'n sap prou!

      Elimina
  3. Llueix les ferides de la vida, del dia a dia... està viva i es mostra tal com és !.
    Salut ;)

    ResponElimina
  4. Un paret que aguanta el pas del temps, romàntica potser pels qui hi viuen.

    Bona tarda, nina.

    ResponElimina
  5. Les finestres i els balcons són una gran font d'inspiració. I les parets escrostonades també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      És que una finestra és una imatge de moltes coses, i el que és rústic fa poesia per ell mateix!

      Elimina
  6. Vigilen els grans
    el finestral més petit
    on guardo el cor.
    Espera el temps passar
    i tornar a estimar.

    qui sap si...

    ResponElimina
  7. Penso que "i tornar a estimar" és el millor que es pot fer.

    ResponElimina