Moon dins The Nicest Pictures

L'hivern i la lluna. També ella és freda i blanca com la neu. El camí que hi porta és gairebé sense vegetació, sense empatia, i en darrer terme no es pot tocar, no es pot tenir.

Carner

MIQUEL Cel de desembre amb avió dins Fotofília

Per un avió en el cel blau,
un floc daria.
Per un avió en el cel blau,
un floc i l'allau.

Imatge dels
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Aquest imagotip m'agrada especialment, perquè comunicaria dues coses alhora, la direcció d'anar i tornar d'un tren, i les quatre barres de la bandera catalana, idea més difícil de detectar, però molt i molt ben trobada. Amb bellesa, com ho pretén sempre aquest bloc.

JUANJO Passejades per Palou 
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La vegetació seca, gebrada de l'hivern. La llum que cau sobre ella malgrat tot, desenfocada com la vista del fons. Un desenfocat nuvolós que pot parlar de la visió borrosa que ens acompanyaria en aquesta època de l'any. La que ens faria veure-hi més nítidament, paradoxalment, com les herbes que es veuen en aquest primer pla d'una foto impressionista, abstracta.

Monte Elbrus, Rusia dins Las fotos más alucinantes

La neu de la infantesa, en contrast, a dalt dels cims on s'arriba al cap dels anys, amb l'escalfor metafòrica d'una posta de sol. Potser els únics extrems on ens podem moure els qui tenim la sensibilitat d'un nen i d'un vell alhora.

Arches National Park, Moab, Utah dins The nicest pictures

Una finestra oberta, la nineta de l'ull, la lluna, sembla que siguin el mateix, o almenys són estretament relacionades. També la poesia amb les imatges, més que no pas amb la música, tenen molts punts de connexió, punts que són com la lluna enmig del cel.

RAFEL A Fièsole hi ha un lloc per escriure
dins Lletraferits

Quan obres les finestres, quan la llum es projecta sobre el teu escriptori, sobre la teva ploma, és que pots escriure. Generalment això passa quan estimes.

Nube sobre el Everest dins UN EMBRUJO DE FUEGO

Sobre la muntanya més alta, el núvol més agosarat. La neu es reflecteix en el cel, el núvol en l'ombra sobre la muntanya. De la mateixa manera que la interpretació es relaciona amb l'obra, com més genial és.

ANTONI No val la pena
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Una flor entre quitrà, entre les petjades que s'enfonsen en el terra, ja no només el toquen. Aquest contrast és el que fa veritablement bella la flor, com una rosa enmig de la neu.

FREIXA, Ferran
Plaça del Campidoglio. Roma , Itàlia, 2003
Exposició a la Tecla Sala de L'Hospitalet
fins al 25 de maig del 2014

Entre dues columnes, entre la infantesa i la vellesa, la vida en les escales que pugen de manera limitada en el temps i en l'espai. Una mica de llum entre dues ombres.

THOMPSON, Kyle Speak up dins Fulva lux

Una imatge brutal. Que parla de quan la dona no pot parlar, sigui per un home, sigui per una dictadura que no li ho permet. És una imatge de Photoshop, sense sang, però amb el fil de color vermell. Una obra d'art sempre és una boca tancada que parla.

Wild flowers dins The Nicest Pictures

Una tanca, que és com posar portes al camp, el que no impedeix que les flors salvatges la travessin lliurement, amb tota la seva bellesa esplendorosa. Que fan que aquests pals, aquests filferros facin goig fins i tot. La natura guanya.

Imatge dins Laberinto de lluvia

La llum entre els dos costats del carrer, i la pluja que els rega com l'amor de la interpretació els uniria en l'espai buit que envolta un poema. Una bona imatge per il·lustrar el títol del bloc on surt.

El fotògraf dins Ara mateix

Els núvols i l'efecte d'aquests núvols, les inundacions. La inspiració i l'efecte d'ella, la passió per l'art, en l'aigua que corre, que gairebé ho cobreix tot. La civilització, la raó, entre dues capes de natura, d'intuïció.

NAVARRO, J. Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Mirar cap amunt, sempre amunt, si pot ser a través de les branques dels arbres. Com qui escriu això sempre prova de mirar a través de la forma de l'art, per fregar la llibertat que és el cel sobre els nostres caps.

FERRER, Isidro
imatge trobada a la xarxa

Segons Pessoa, "El mal romàntic és aquest: és voler la lluna com si hi hagués manera d'assolir-la". Però els poetes saben com fer una escala, encara que sigui virtual, encara que sigui dibuixada, per arribar a aquesta lluna que és un rellotge alhora, perquè l'amor també depèn del temps, com l'edat d'or de la infantesa, i sol esdevenir de nit.

La veritat Imatge trobada al bloc Grifoll Museum

La veritat, entre la tesi i l'antitesi. Fer punta a un llapis per tots dos costats, en lluita l'un amb l'altre. Fins al punt que la veritat es trobaria en acabar-se el llapis. A banda d'això, amb un llapis es pot escriure poesia, que sol ser una síntesi de realitat i metàfora, si és ben escrita.

FREDERIC dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És en els ulls de qui mira que resideixen la bellesa, els colors de l'arc de Sant Martí. Però en aquest cas, l'observadora és observada per l'objectiu de la càmera, que, per metonímia, és la del contemplador de la fotografia, en un joc de miralls. L'observador s'ennobleix, es fa una mica més savi, contemplant l'art.

Fuegos de artificio dins La sonrisa de Hiperión

Com un negatiu d'una palmera pirotècnica en plena llum del sol. De dia, la realitat, la vida. De nit, l'art, la poesia. Sempre, l'exotisme d'una palmera, com un poema tothora vol ser original, expandir les seves branques amb la forma.

Petit versus gran

Sol vs flores dins Las Fotos Mas Alucinantes

Xicoia fràgil,
reparteix les llavors
d'un cop de geni.
Encegada pel sol,
mirant-se'l a la cara.

RIPOLL, Antònia Thusia
com a Crit dins Tens un racó dalt del món

No crido perquè la veu m'arribi lluny, sinó perquè m'entri endins.

Jesús Ma. Tibau

El tronc, l'essència, i les extermitats, l'accident. Com un bust amb el seu cap en contrast amb el cos de cintura en avall. Com el fons de la poesia, aquella arrel que prové del passat, davant la forma, que aniria de l'escorça a les fulles. Fulles que voldrien volar una mica abans de caure, verb utilitzat en anglès per parlar del fet d'enamorar-se. 

MARTA, Camins artesanals
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Amb debilitat per allò rústic, antic, artesà. Quan mirar el que trepitges no té connotacions negatives. Tocar de peus a terra, de manera noble. Semblant a trepitjar les rajoles de Gaudí al Passeig de Gràcia.Una superfície, a més, molla per la pluja, que la fa encara més sentimental. ¿Per què a voltes el que és bell no envelleix, per anys que passin?

Sol contra sòl

MARTA, Tardor 
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Fulles caigudes
que l'arbre recupera
per una estona
en el reflex de l'aigua,
decaïment que sura.

Pitlochry, Scotland in autumn dins The nicest picures

La tardor sol ser preciosa, com a estació de pas entre estiu i hivern. L'època de l'"edat roja", perquè se sol estimar més en aquest temps que no pas en tota la joventut. D'una manera plàcida, però profunda. Els colors càlids entremesclats amb els freds, una mena de lluita de la natura contra l'oblit de les fulles que cauen, contra les inclemències del temps.

El que queda del dia

Banc de tardor dins Relats en català

Restes de vida
vegetal, sobre fusta
cansada, morta.

VILASERRA, Llegint al parc dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

A qui escriu això, les ombres en fotografia sempre l'han captivat. I més encara si, com en aquest cas, l'ombra protagonista és lectora. El llibre, immaterial en essència, sembla que sigui fet del mateix que el lector, l'ànima del qual es nodreix de la lectura, de la mateixa manera que els espectadors es nodreixen amb la imatge.

JUANJO Sagrada Família
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

A vegades la vida és com les obres de la Sagrada Família, sembla que no arribis mai a port, sempre a mitges. Amb els senyals del progrés, de l'esforç, de la tècnica, ben visibles, sobre el cel ple de llum del futur. Bellesa en construcció, per alguns millor que acabada.

Imatge dins Un embrujo de fuego

Com Miquel Àngel al Renaixement, a la Capella Sixtina. Però aquí no és Déu i l'home, sinó dues persones que gairebé es toquen, es comuniquen, gràcies a internet. Un món virtual ple de llum, es digui el que es digui per part dels qui no hi han entrat. I no ens referim a Facebook, sinó sobretot als blocs.

LÁZARO, David, Eye to eye dins Buscando lo invisible

L'artista es retrata ell mateix en cada imatge. L'espectador, també, tansols troba el que hi porta en cada imatge. Aquesta fotografia aplega art i vida, natura i tècnica, creació i crítica. Quan l'intèrpret s'aproxima a la intenció original de l'obra, i li fa justícia.

NAVARRO, J, St. Feliu de Codines
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Maca és aquesta bandera remoguda pel vent, com maques són aquestes flors de colors semblants a ella. L'independentisme floreix, agradi o no, amb ombres o sol. I sempre oneja ben alt.

MONFORT, Àlex, st. dins Poesia Visual d'Àlex Monfort

Escriure bé, treure nota, i fer el veritable art, que deia Truman Capote. Els bolis BIC, amb la seva senzillesa, aconsegueixen de fer gairebé diana. Com quan el que escrius arriba al cor del lector, com quan el lector fa justícia a l'escriptor.

TÀPIES, Antoni, Ouera i diari 1970

L'artista sembla que somnia truites, contrastant amb la quotidianeïtat del diari, i l'efímers que són les serpentines. El nostre pa de cada dia, el menjar i la cultura, en una imatge que prova de transcendir-lo, de fixar-lo en l'art.

AZULCEMENTO ,
Souvenirs from my last travel or why I must pay overweight
dins Azulcemento/ Iphoneografía

La simetria és l'estètica dels tontos, diuen. Però és molt millor de llegir en un llibre tradicional que no pas en un e-book (els blocs també costen). Els llibres es baden, es llegeixen d'esquerra a dreta, i es recolzen en més llibres (la intertextualitat), que són fets per fer-nos més savis, tot cercant l'equilibri entre els dos costats.

Aquestes són les dues entrades que he penjat últimament a Nervi.


Disseny gràfic "artístic" versus disseny gràfic compromès (I)

Disseny gràfic "artístic" versus disseny gràfic compromès (II)

FERRER, Isidro
imatge trobada a la xarxa

Quan escrius poesia, quan n'interpretes, quan llegeixes o escoltes versos, és sovint també com si fessis música, per això hi ha la paraula "líric". Les tecles són el punt de connexió de les dues especialitats artístiques. A dins del piano de cua hi cabria tot el món interior del poeta, encara per escriure.

Molins dins Las Fotos Mas Alucinantes

El vent, en aquesta imatge, mou les espigues, el molí i els núvols. Com l'art, la poesia, remou cel i terra en cada obra, en cada poema. Una base flonja, espiritual, una cobertura etèria, metafòrica, i un molí que, com el poema visible, gira al gust de l'espectador o lector.

MORROS, Martí, Cartell
per a la tardoral poètica 2013

Una tardoral sempre al capvespre, de nit. Una nit que és l'espai propi de la poesia, generalment, al costat de la prosa que se sol identificar amb el dia. Les pautes musicals, perquè la poesia sol ser lírica. I "IL·LUSIÓ" escrit amb lletres borroses, sense accent, la part més ben trobada i original d'aquest cartell. Perquè són borroses com les de la verificació per demostrar "que no ets un robot", que es troba en fer un comentari en un bloc la majoria de les vegades. I els que participem en aquesta tardoral som blocaires. Molt bona nota per aquest cartell.

PERET, i ALEU, Franc Cartes Barcelona
dins l'exposició El somni

El foc del cànon

l'atien les persones

fràgils, sensibles,

que cremen com branquetes.

Troncs clàssics, per després.

El signe d'infinit, d'eternitat, el que voldria tot artista per a ell. Només els que són al cànon, generalment, ho podrien aconseguir (d'aquí tres mil anys es parlarà de Shakespeare?). Notes més grans, notes més petites, giren i giren, i canvien de posició a vegades també. El cànon és en moviment, i no el pot acaparar cap Harold Bloom, que sempre escombra cap a casa.

VAN GOGH, Vincent, Posta de sol a Montmajour dins  l'AVUI

Un quadre desconegut de Van Gogh. En ell, els núvols, com la vegetació, deixen entreveure la posta de sol, com la forma d'un poema deixa transitar la llum de la poesia. Plantes, mar a l'horitzó, i núvols. L'horitzó ve a ser visible el mínim possible, envoltat de boira. No és un quadre gaire optimista.

PERET, i ALEU, Franc, Cartes Barcelona
dins l'exposició El somni

L'art és com una joia, que és en una capsa com una perla dins una ostra, i alhora no és material com ho és l'or, o un diamant. L'art és com un núvol abstracte, que no es pot tocar, però hi és sempre com la poesia és sempre darrere d'un poema. Aquest disseny és art, perquè diu alguna cosa de l'art.

Guerra, dins l'exposició El somni a Girona
a partir del 06-09-13

L'estàtua de David de Miquel Àngel, símbol del Renaixement, de l'humanisme, completament esquerdada, d'una manera inhumana, sobretot davant de la seva bellesa. És això el que és la guerra, allò que va en contra sigui de les vides humanes que es perden, sigui de l'art fet malbé. El que ha estat el segle XX, la gran transformació del Renaixement del qual provenia, simbolitzada pel Guernica de Picasso.

Imatge dins el bloc La antorcha de Kraus

Submergir-se als inferns és molt productiu, creativament parlant, quan tornes a eixir a la superfície. Sense sofriment no hi ha art, ni abans de gestar l'obra ni en el moment de dur-la a terme. La bellesa, el sublim, a voltes són al costat d'un abocador d'escombraries, com en un poema de Margarit.

MIQUEL, Mirada innocent?a Fotofília 

Mes encar mort cels qui vindran mirar
dins en mon cor en veuran vostra figura. 
(Gilabert de Próixita)

Amb la nineta dels ulls contemplem la bellesa fora de nosaltres, i aquesta nineta alhora connecta amb el nostre cor, com ho venien a dir Jordi de Sant Jordi i Gilabert de Próixita en la literatura catalana medieval. La nina, petita com la lluna, dins l'ull d'un gegant, gran com la llum del sol que l'envolta en comparació.

[Avui fa tres anys que aquest bloc és en funcionament]

CERDANS COSTA, Ferran Sotabosc verd
dins Ferran cerdans Costa , pintor

Molta vegetació, vida a tocar de terra, la de l'aprovat que es pot convertir en un excel·lent, el de les branques de l'arbre, que transcendeixen més enllà del que copsa la pintura.

Pentagrama dins Palabras y tiempo

La posta de sol i la música, la música i els ocells, tot relacionat amb el que és bell. En una imatge metafòrica, que a banda de convertir les notes en ocells, també associaria l'electricitat amb l'emoció que vol transmetre sempre aquesta disciplina artística. Que al capdavall ens permet de volar, com aquesta imatge, que és art.

Bipolar

Fuego y agua dins Un embrujo de fuego

El ying i el yang, el contrast necessari per a la creació, l'equilibri entre idees i forma, i en el cas de qui escriu això, la complementació entre imatges i paraules. Hi hagi aigua, tristesa, o foc, alegria, tot ens fa sentir vius.

BROSSA dins Vivències

Una paret fora de lloc, només amb quatre maons, sense pintar, sense forma, sense convencions. Però és una paret, i molt feixuga. A vegades hi ha amors així, sense sentit aparent, que es recolzen on poden, per exemple en una cadira antiga però que perdura. Com tenir la poesia, el fons, sense la seva plasmació en un poema.

Children vs art dins The Nicest Pictures

Qui escriu això als quatre anys ja volia ser artista. L'art imita la vida, la vida imita l'art. La dansa allibera, també tancada dins un quadre. L'espontaneïtat de la nena és el que cal per apropar-se a entendre una obra.

MARQUÈS, Antoni Mi experiencia

Per comunicar, per dir alguna cosa en art, t'has d'elevar una mica per sobre del terra, de l'ajustat cinc. Cal idealitzar, encara que facis art realista. És l'experiència que ens permet d'excel·lir a la llarga.