SALCEDO, Samuel. The library (2013)

Els subjectallibres són un objecte ben inútil quan l'únic que vols és tenir el màxim de llibres guardats en una prestatgeria. En aquesta escultura els caps que dormen ("és quan dormo que hi veig clar") reposen sobre els llibres o entre els llibres, ocupant-ho tot. La cultura pren espai. I els llibres també dormen a les prestatgeries fins que algú n'agafa un i el fa desvetllar llegint-lo. Una imatge de la humanitat que porten els llibres amb ells, amb molt d'intel·lecte, però les quatre potes sobre el terra.

Nova entrada a Nervi

De llibres i cobertes II

Espero que us agradi!



Estem urbanarts 008. Forte i mezzoforte a la porta
2012 Tarragona. Dins Estic tartar

El que permet d'obrir una porta, per atrotinada o basta que sigui, sempre és l'art. Saber dirigir una orquestra de músics, com un conjunt de paraules, per seduir un espectador, una persona. El que enamora "ho funden els poetes".

Paraules que cerquen música

Paraules que cerquen música dins Hora Blava

Edat d'or seca,
aviat arranada.
Música als núvols,
les fulles s'hi projecten.
Vestigis del passat.

BANKSY. Grafitti a Londres dins Col·lectiu d'antiartistes

La reina tocada i posada, al mig del carrer, parlant amb el "llenguatge" dels grafittis. Les convencions i la intempèrie, tot alhora. De parets especialment artístiques com aquestes crec que aquí no se'n veuen tantes. Els fet que els grafittis siguin críptics crec que seria un senyal que volen ser art, al capdavall.



Imatge presa de la xarxa
dins el bloc de Manuel Martínez Barcia Un embrujo de fuego

Qui escriu això sempre ha dit que és molt intel·lecte i molt poc cos, i que l'art se li dóna, però no pas el musical. Que les carícies siguin com tocar les tecles d'un piano, és doblement impactant, tant amb les tecles blanques com amb les negres, amb la mà dreta com amb l'esquerra. L'art és un amant que hem de tractar bé, tant com un instrument que hem de fer sonar bé.

Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
 Imatge dins el bloc La antorcha de Kraus

Com riquesa en un banc que no es pot tocar. Com un quadre que no es deixa interpretar, mostrant i amagant alhora. La bellesa que el progrés sol fer inaccessible. Però que no deixem d'albirar.

AREÑAS i RUSIÑOL, Consol. Colors 
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La correspondència entre les flors blanques del primer pla i els núvols blancs del fons em sembla molt maca. El camp vermell de roselles entremig, de la mateixa manera com la primavera es troba entre la terra eixorca de l'hivern i els camps que s'agosten a l'estiu.

MARTÍNEZ BARCIA, Manuel dins Un embrujo de fuego

El sentiment que desvetllen les branques dels arbres, el dels campanars, seria el de com si tots els elements de la imatge tendissin cap amunt, amb la lluna plena com a referència al fons. Almenys, encara que no es puguin tocar, visualment se solapen dos elements relacionats.



Ojos dins Las fotos más alucinantes

L'espiga, rossa; el sol de la posta, daurat. Només l'ull poètic pot reflectir amb tota fidelitat la força que un element com aquest té. L'objectiu de la càmera també és com la nineta de l'ull del mateix fotògraf, com la d'aquest sol. L'observador observat.

BELLVER PENALBA, Iris.
Col·lecció d'escultures Cos, vida, natura dins El bosc dels somnis

Un arbre escapçat, podat. Un gest inhumà, antinatural, que s'acompanya d'unes escultures petites en cada tall, que humanitzarien l'escultura. Com al Pavelló Mies Van der Rohe hi ha una escultura clàssica que trenca amb la fredor de l'arquitectura del tipus "menys és més".

MIQUEL. Doble parella dins Fotofília

Hi ha una ambivalència, alhora que una doble parella, en aquesta imatge. Les dues persones, els dos gossos, generen el títol de la foto. Imatge que parlaria de la fidelitat. Però a més a més hi ha una doble parella, la del mar i el terra, la del mar i el cel. Una imatge senzilla i complexa alhora.



AREÑAS RUSIÑOL, Consol. Escala i porta dins Hora blava

Ferro forjat negre en la barana, la porta, la finestra i el fanal, imatge molt mediterrània. Escala pintada de blau cel, que alhora porta a una alçada en què es deu veure millor el cel. El qual, a banda d'això, és reflectit en el fanal. La fotografia, reflex d'aquest reflex.

MUNUERA, Nico. Primer paseo por Arco 2013 

Tantes banderes juntes, de països tan diferents, però alhora semblants, i és que tota la humanitat hi és representada, en algun rectangle d'aquests. Aquesta seria la bandera global de tot el món, però veig que la catalana no hi és pas encara. Un quadre abstracte per definició. "Com una pàtria", que deia Ferrater.

NAHARRO, Rosa. De qué podemos hablar? Dins Arco 2013

Diuen que parlar de diners, com de sexe, és tabú. I que el món el mouen els diners. L'art, força més que la literatura, permet d'enriquir-se molt. És com si l'espai buit entre bitllet i bitllet de deu euros fos la part espiritual de l'art, i la resta, la part material, gens invisible. Un artista no hauria de treballar només per amor a l'art, ni només pels diners, però va com va.

EFFE, Núria. Cartas desde París
dins el bloc Núria Franquet Fotografía

Unes pilones d'estètica parisenca, i la humanització d'un carrer on els cotxes no poden aparcar, amb la bellesa de les llambordes, l'encant d'aquesta ciutat. Les paraules d'una carta sobreposades a la imatge, que és virada en sèpia, sembla que omplin el carrer de més poesia encara. És ben bé una imatge de postal o d'scrapbooking.