Tantes escales cap al cel, que no es recolzen enlloc, bé podrien dur cap a la lluna de la independència. Aquestes imatges són de la part del Concert per la Llibertat en què es va cantar l'"Estaca", "si tu l'estires fort per aquí"...

BROSSA, Joan dins l'exposició "Diàlegs" a Calella

Poesia visual, de la visual, jeroglífica i tipogràfica. Em recorda la cançó "Final!", amb lletra de Brossa i dedicada a aquest dictador, cantada per Miguel Poveda. La lletra ix exercint de negació d'aquell que no hauria d'haver existit mai. Que no hauria de sortir ni als segells ja fets servir, amb el tampó que li tapa la cara.

La lletra x també semblaria com un creuament de dits per augurar millor sort en el futur.

Acuarelas dins Las fotos más alucinantes

L'aquarel·la, l'art, com a cabellera, ornament, accident. El cabell llarg que afavoreix més. La noia d'aquesta imatge porta dues pintades com de pell-roja, i la cabellera és una abstracció que lliga amb aquest primitivisme. Que contrasta amb els ulls de color blau clàssic, essència contra accident.

PLENSA, Jaume.
Pinterest, Museu Ideal de Catalunya 

La música com a forma, ella que és la més abstracta de les arts. La forma que és alhora opaca i transparent. Que es fon en tocar el terra. I la fon també el cap, on hi resideix la cara, l'espill de l'ànima, en sentir-la.

PUYOL, Ramon. Vinos de España. Dins Galeria d'Imatges

A Espanya, "everything under the sun", que deia una publicitat. També el fanal giravolta cap al sol, com el poeta que s'inspira en ell. La teulada tindria una xemeneia metafòrica en forma del tap de suro i del tirabuixó del llevataps que en seria el fum. Vi blanc, vi negre a l'altre costat, de color vermell i groc, i una mà aguantant un got. És molt curiós aquest "BINOS" amb be alta, ena i essa del revés. Potser per l'embriaguesa que genera el vi generalment. No té pèrdua, aquesta coberta.

FREDERIC Ral·li 2013
Dins Associació fotogràfica Jaume Oller

El moment abans de posar el peu a terra, vist des de dalt. Com el capoll abans d'obrir-se, el moment de màxima intensitat del desig, diuen. Un instant fixat en aquesta imatge. De les idees als sentits, la deducció, en lloc dels sentits a les idees, la inducció. Entre Plató i Aristòtil, que ens movem constantment.

GUDIOL, Montserrat. Dins Viatge plural

L'intent de ser al quadre i al mateix temps fora. De ser somniadora i realista alhora, de ser art i vida. Sortir-ne a la superfície amb el cap, l'intel·lecte, i amb les mans, allò que es fa manualment, els dos elements amb els que es fa una obra.

Art i vida

AREÑAS RUSIÑOL, Consol. Lilà dins Hora blava

Les plantes com
a ornament, també
s'elevaran,
convertides en art.
Difícil d'escollir.



EQUIPO CRÓNICA. Espectador de espectadores
1972, dins Museo Nacional, Centro de arte Reina Sofía

En una novel·la (com en una obra d'art) només s'hi troba el que s'hi porta, que deia André Maurois. L'obra ve a ser sempre un reflex de l'observador. Les ulleres de sol d'aquest espectador observat, però, parlen de com el que es veu és opac sempre, s'ha d'interpretar. Totes les persones que passen davant d'aquest quadre en són protagonistes.

VAN OOSTEN, Marcel. Dins Saragatona

Entre un precipici i un altre, l'aigua que corre. És al fons de l'abisme que l'aigua del primer terme es troba amb la del darrer. La creativitat, l'amor, és un salt al buit, que en aquesta imatge podria ser tant en l'alba com en la posta.

Guitar dins The nicest pictures

La música hauria de ser com una rosa enmig de la neu, diu Kundera. També l'art deixa empremta, fon la manca d'empatia per uns moments. Però la música no hauria de ser omnipresent com ho és ara. N'hi ha prou amb unes gotes de bellesa al dia, amb una illa del sublim a la vida.

Abstracció

TOMÀS. Abstracció
dins Associació fotogràfica Jaume Oller

Veus les llambordes
excel·lint del bassal,
com versos trists.
Idees que flueixen,
el vent n'és la constant.

MONFORT, Àlex. Dins El xiuxiueig, Poesia visual d'Àlex Monfort

La gràcia d'aquesta ploma és que, participant d'allò que la lliga, alhora sobresurt més enllà dels atavismes. Té un peu en la realitat i l'altre en el somni. D'ella sorgeixen els millors poemes, mètricament perfectes i que diuen el que es vol dir.