Llum i ombra

VERT, Núria  Llum d'anhel
autora del bloc Esguard vert en un fons blau
per a un concurs de fotografia sobre el Nadal al Facebook
(podeu votar-la allà)

El Nadal que ha passat ja és en el record boirós, però l'estel personal perdura amb nosaltres fins l'any que ve, fins sempre. Un estel que és un toc de sofisticació en un poble tan rústic.

FREIXA, Ferran
Plaça del Campidoglio. Roma , Itàlia, 2003
Exposició a la Tecla Sala de L'Hospitalet
fins al 25 de maig del 2014

Entre dues columnes, entre la infantesa i la vellesa, la vida en les escales que pugen de manera limitada en el temps i en l'espai. Una mica de llum entre dues ombres.

LÁZARO, David. The end... dins Buscando lo Invisible

La vida és una cosa tan fràgil com un paraigües que el vent s'endú. Com un floc de neu en contacte amb el terra. Com les fulles nues de l'arbre que no protegeixen gaire del temporal.

Dins el bloc Dilated Pupils

Els ocells de l'aprovat, a baix. Els dos solitaris de l'excel·lent, a dalt, amb les ales en moviment, perquè en aquestes altures no hi ha estabilitat. Un dia gris, boirós, però ple de bellesa, i amb els arbres del fons que sembla que també volen elevar-se.

CASABLAVA dins el bloc CasaBlava

Els arbres creixen i creixen, però les branques d'un costat i l'altre del carrer poques vegades arriben a tocar-se, tot fent un pont. Dretes i esquerres tristament irreconciliables, amors d'igual a igual impossibles.



MAN RAY


És precisament amb els ulls tancats que la protagonista de la fotografia es pot posar a l'alçada de la màscara africana, essent ella tan clàssica com és. Només des de la foscor, des de la lucidesa que proporciona aquesta foscor, es pot provar d'entendre l'art primitiu recuperat el segle XX.

Imatge de Herbert List

Les formes, les convencions, els arabescos, a baix. El contingut, al cel i en els núvols, com també en l'interior del gerro. Contingut inaferrable, inefable. No es pot prescindir de cap dels dos elements contradictoris, ni en l'art, ni en la vida.

BOTELLA, Jorge. Luz al final del túnel. Dins Fotografías cotidianas

Quan un fotògraf fa una fotografia amb una càmera tradicional, també ell hi veu com en un túnel, el de l'objectiu, també ell cerca la sortida al túnel. Aquesta imatge, a més, sembla que reflecteixi una sortida a la llum en què cau molta aigua, doble impediment. Però anar contracorrent ajuda, paradoxalment, només si ets algú amb "molta personalitat", que deia Thomas Bernhard.

MINIMAL, Mujer rubia haciendo una foto.
Dins Minimal Abstract 

La dona fa una foto en la direcció de la seva ombra, perquè amb la fotografia simbòlicament es projecta ella mateixa. Ella es retrata indirectament. L'ombra és fosca, ella és rossa: l'ombra és l'abstracció, l'art; el cabell ros, l'empatia, la vida d'on prové aquest art. La fotografia és una disciplina que té un gran punt de partida en la realitat, al capdavall.

LÁZARO, David. Caminando en compañía,
dins Buscando lo Invisible

Caminant en la companyia del fotògraf que ha copsat el caminant solitari. També la companyia de l'ocell que sobrevola el caminant. Els dos fanals perfectament centrats, que es fan companyia entre ells, són els límits al mar inabastable, com el marc de la imatge

JODAR, Albert. La protectora de misterios, Barcelona, 2012, dins Jodar

La imatge més escaient per il·lustrar el que sol ser la poesia. És un element que a vegades, com les cortines, permet que transiti la llum, però no la vista, que envolta la realitat amb misteri. I alhora genera més curiositat, captiva més.

TRAVERIA, Miquel Soledats VII, dins Imatges & Sensacions

Els núvols mats,
les roques elevades.
No distingeixo.

FONTCUBERTA, Joan O'Sullivan 2006 dins Àngels Barcelona Galeria

La poesia d'una imatge com aquesta sol provenir igual de dalt com de sota, del passat com del futur, de la fonètica com de les metàfores. Del núvol que recorda el riu com el riu el núvol.

DOWNSBROUGH, Peter. Untitled, 2006, dins Àngels Barcelona Galeria

Dos llavis, dos cossos unint-se, o bé una metàfora que connecta el que s'escau. Tot el que s'uneix delicadament, i que és en el mateix  pla moral, ja que reflecteixen coses semblants cada un dels vagons en les respectives finestres. Una imatge que és una "imatge", una metàfora en ella mateixa, doncs.

Tramuntana dins Costura invisible

Reflexos argentats aconseguits pel blanc i negre de la fotografia. El sol és d'or, el seu reflex seria d'or blanc. El cel és incommesurable, el mar també. La tramuntana els uneix.

AGUT, Pep. Problemes d'horizontó, dins Àngels Barcelona galeria.

En primer terme, la vegetació, la vida. En el fons de la imatge, la negror de la mort, el futur. Al mig, el pont del present, que passa per sobre dels dos elements anteriors, el pont de seguretat efímera. El contrast de la imatge sembla buscat, retocat per l'artista. Un  horitzó petit, un "horizontó", el de la imatge, amb els problemes propis del contrast entre la nit i el dia.

PORTA, Carles. Records que no s'esborren - Fuji Z1 dins Instants que m'acompanyen

Sort en tenim de la fotografia, de la poesia, que vénen a ser el mateix, una manera de retenir l'instant de felicitat, de conservar els records, de congelar-los. L'aigua en moviment, els esquitxos, allò més efímer, com l'alegria. En blanc i negre, ja que acostumem a relacionar els records amb les fotografies antigues.

RODÓ, Joan L'estany dins Joan Rodó / Fotografia 2 Virats i Panoràmiques

La parella d'arbres que simbolitzaria la relació amorosa, reflectida en l'aigua de l'estany seria com la vida reflectida en l'art. Tot simètric, menys per l'arbre de la dreta. Bellesa a dalt, bellesa a sota. Nitidesa en els arbres, tremolor en el seu reflex, la imperfecció pròpia de l'art.

Isabel, ¡Reflejos.....!, dins el bloc isasfotoblog, fotografía

"La nineta dels ulls" es refereix a aquesta imatge (la nina) que es reflecteix en l'ull d'aquella persona que aquest té al davant: també la lluna reflectint el sol seria com una pupil·la, també ho seria un comentari d'una obra d'art, així com ho seria un poema respecte la persona que s'estima. Aquests elements no per petits són menys importants, encara que allò que reflecteixen és molt més gran. És un dels meus temes preferits.

PORTA, Carles. L'ombra sense presses, dins el bloc Instants que m'acompanyen

El fet que la càmera hagi copsat la projecció de l'ombra en la paret és el que sol fer la fotografia, aturar l'instant fugisser, ser com una ombra de la realitat, però que té vida pròpia. Ja que no és mai exactament el mateix el que és la realitat i el que és l'ombra, la qual en aquest cas recull el que sembla una senyal d'STOP, la que donaria el títol a la fotografia.