ROSANAS, Carme, Entrada a una casa de pagès, dins Col·lecció de moments

Una porta mig oberta, mig tancada. Amb cortines recollides, però que són entre el món interior i l'exterior també. Plantes disposades de manera simètrica, com mana l'estètica clàssica, per a una imatge rústica, pintada de manera rústica.

MIQUEL, Visió borrosa dins Fotofília

Visió borrosa abans de les ulleres, visió borrosa després de les ulleres. Quan ens concentrem en una pàgina, en unes línies d'un llibre, també fem abstracció de la resta. I en retenim tan poc! La saviesa que n'obtenim, allò que ens sedueix, es redueix a unes poques paraules, generalment.

Light dins Las fotos mas alucinantes

Vet aquí el que és clàssic, el que és genial. La bombeta, la idea que ressalta per sobre de les altres, com la lluna per sobre de les estrelles, com el bell per sobre del que només és bonic, com l'amor de la simple coneixença.

Temps de retallades...
dins El xiuxiueig. Poesia visual d'Àlex Monfort

Les busques cerquen el temps perdut, el que no tornarà mai més, retallat de la teva memòria. Les tisores en el temps fan ferides que couen molt.

MIQUEL , Balances a Fotofília

Com l'amor d'igual a igual, l'amor clàssic, que té l'estètica de la simetria. Com unes balances equilibrades en un cel net. Uns funiculars, dos punts vermells que difícilment es troben, però que són com els dos rius paral·lels de Màrius Torres.

Estelada humana. Dins Las fotos mas alucinantes

La nostra força, les persones que vivim, treballem i creem a Catalunya. Amb aquest "exèrcit" fet de passió, seny i idealisme -el roig, el groc i el blau i blanc, repectivament-. L'estrella de la bandera al capdamunt tal i com al final de tot aconseguirem el nostre somni.

Maons i aire

Ubicació/ Entre un i l'altre dins Confessionari mental

Paret tancada,
terme mig en abstracte,
cel sense núvols.

Somieig

CASAS, Ramon Matinee, 1900
dins Col·lecció de moments

Tot l'artifici,
però sobretot la llum,
sembla inspirar-te
quan estàs somnolent.
Entre la nit i el dia.

KRAEMER, Christian. Holding hands dins AnaViaja Street Art

És amb les mans com es fa una obra que vulgui reflectir el sublim. Una carretera que es recolza en una columna de formigó, bé podria fer-ho en una mà metafòrica, pintada, amb una construcció més humanitzada, almenys estèticament parlant. L'art és això, un vel de felicitat sobre la roca de duresa de la vida, que deia Rosa Cabré.

LÁZARO, David Entre las nubes dins Buscando lo invisible

Escales cap al cel, i dues persones eixint a la superfície. Esglaons de pedra, núvols eteris. Una imatge plena de llum de dia, occidental (la nit és sempre més exòtica), com la mateixa aparença de mapa d'Europa que presenten els núvols junts. També el progressar a base d'esglaons és un concepte més aviat occidental, racional, tant com el sorgir de la caverna de Plató.

Papallona

FRANCESC, Papallona dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Gespa seca de fons, una llauna seca també, i bonyeguda, que fa malbé la natura. Una papallona que s'ha equivocat, això no és precisament una flor, no es pot idealitzar qualsevol cosa.

Les figures literàries en l'art

He fet una nova entrada a Nervi. Espero que us agradi.

Bioluminiscència

Bioluminiscencia dins Las fotos mas alucinantes

El rastre que deixa un vaixell, paral·lel als estels del cel, com si els reflectís. Les estrelles semblen guiar-nos en la nostra vida terrenal, el marró imperant es converteix en aquest blau profund.

L'olimp català en temps gris

MIQUEL. L'olimp català en temps gris dins Fotofília

La muntanya de Montserrat, amb el seu microclima, perquè la bellesa sempre sol ser una cosa apart. Amb núvols per dalt, boira per baix. Les idees i els sentits es corresponen, com en un poema la metàfora encaixa en la mètrica. La forma, en definitiva, deixaria entreveure la força de la muntanya.