Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escultura. Mostrar tots els missatges

dimarts, 31 de maig del 2016

ANSÓN, Bonaventura Cinquanta anys d'escultura 
Parc dels Estanys, Platja d'Aro
20 de febrer- 3 de juliol de 2016

Era Ciceró que deia que els éssers humans tenim les potes del davant lliures per poder contemplar el cel. Una cadira ens fa estar ni drets ni estirats. Com aquesta gàbia que permet de veure-hi a través, com un porxo és mig casa, mig aire lliure. La gàbia de la vida fins i tot permet de mirar cara a cara la nostra llibertat en la finestra de la part alta, que correspon al cap. Amb el nostre món interior sempre som lliures.

divendres, 27 de setembre del 2013

TÀPIES, Antoni, Ouera i diari 1970


L'artista sembla que somnia truites, contrastant amb la quotidianeïtat del diari, i l'efímers que són les serpentines. El nostre pa de cada dia, el menjar i la cultura, en una imatge que prova de transcendir-lo, de fixar-lo en l'art.

diumenge, 8 de setembre del 2013

Guerra, dins l'exposició El somni a Girona
a partir del 06-09-13

L'estàtua de David de Miquel Àngel, símbol del Renaixement, de l'humanisme, completament esquerdada, d'una manera inhumana, sobretot davant de la seva bellesa. És això el que és la guerra, allò que va en contra sigui de les vides humanes que es perden, sigui de l'art fet malbé. El que ha estat el segle XX, la gran transformació del Renaixement del qual provenia, simbolitzada pel Guernica de Picasso.

dilluns, 24 de juny del 2013

PLENSA, Jaume.
Pinterest, Museu Ideal de Catalunya 




La música com a forma, ella que és la més abstracta de les arts. La forma que és alhora opaca i transparent. Que es fon en tocar el terra. I la fon també el cap, on hi resideix la cara, l'espill de l'ànima, en sentir-la.

dijous, 30 de maig del 2013

SALCEDO, Samuel. The library (2013)

Els subjectallibres són un objecte ben inútil quan l'únic que vols és tenir el màxim de llibres guardats en una prestatgeria. En aquesta escultura els caps que dormen ("és quan dormo que hi veig clar") reposen sobre els llibres o entre els llibres, ocupant-ho tot. La cultura pren espai. I els llibres també dormen a les prestatgeries fins que algú n'agafa un i el fa desvetllar llegint-lo. Una imatge de la humanitat que porten els llibres amb ells, amb molt d'intel·lecte, però les quatre potes sobre el terra.

diumenge, 12 de maig del 2013

BELLVER PENALBA, Iris.
Col·lecció d'escultures Cos, vida, natura dins El bosc dels somnis

Un arbre escapçat, podat. Un gest inhumà, antinatural, que s'acompanya d'unes escultures petites en cada tall, que humanitzarien l'escultura. Com al Pavelló Mies Van der Rohe hi ha una escultura clàssica que trenca amb la fredor de l'arquitectura del tipus "menys és més".



dilluns, 24 de desembre del 2012

PLA MONTFERRER, Enric
Nadala 2012 dins el bloc Enric Pla Montferrer escultor i forjador

Un cor situat a l'alçada i el costat on es troba el cor en una persona. Que partint en dos la duresa del metall, la vida, reconcilia els dos costats en l'art. Com ho fa la calidesa espiritual del Nadal.

Jo també us desitjo bon Nadal i bon any nou!

diumenge, 9 de setembre del 2012


MITORAJ, Igor. Dins Navío del arte
Portar al cor algú sense portar-lo prèviament als ulls absents, recorda allò de "l'amor és cec". És cec, però seria real, entre figuratiu i abstracte, entre cos i ànima, el bust esculpit al cor. És quan sóc orb que hi veig clar, parafrasejant Foix.

dissabte, 18 d’agost del 2012

CALVO, Julia S.T. 2012. Dins Art Nueve

El cap i el cos, per denotació i per connotació. L'esfera de la pilota, tot i que també de formigó, contrasta amb la contundència de la massa de ciment. El cervell, de fet, també és cos.

diumenge, 25 de març del 2012



GARAIZABAL, Juan. Starway II, Galería Álvaro Alcázar

Com els poemes,
l'escala cap al cel
no porta enlloc.

dimecres, 2 de novembre del 2011



BRAVO, Arranz, El pont de la llibertat a l'Hospitalet

Kandinsky deia que els qui veuen connotacions sexuals en una obra d'art, és que són ells que tenen el problema. No conec ningú que li agradi aquesta mena de torre Eiffel de l'Hospitalet. Que si és un símbol fàl·lic, que si és lletgíssim, sobretot la part de sota. A mi m'agrada: perquè hi ha un contrast entre l'arc, el pont abstracte, i l'orgànic que l'aguanta: la llibertat s'ha aconseguit amb moltes morts.

dimecres, 14 de setembre del 2011



BARCELÓ, Miquel Gran Elefandret, instal·lat a la plaça Union Square de Nova York, fins al 29 de maig de 2012

Això de sostenir-se en la trompa em recorda algunes coses. La "trompa, trompa" de Shin Chan, i per tant, les connotacions sexuals.

Però també, en la manera com un animal tan pesat s'aguanta fent equilibris, tot el contrari: no vol tocar de peus a terra, no vol saber-ne res de fer-se gran. Aquesta escultura tractaria el meu tema preferit, ja em coneixeu...

dissabte, 13 d’agost del 2011



FLEURY, Sylvie, Untitled, 2010. Bronze fos i fulla de pal·ladi.

Es tracta l'art d'una qüestió econòmica o bé immaterial? Un objecte de consum, o bé de veneració? En tot cas, l'absència de títol d'aquesta obra, i la uniformitat del color platejat, sembla que facin que l'autora no es decanti per cap dels dos conceptes, seria neutral. Una escultura que fa pensar.

diumenge, 13 de març del 2011



GARGALLO, Pau, dins l'Expo Gargallo a la Lonja de Saragossa

He estat a Saragossa i he quedat embadalida amb aquest escultor, tant quan esculpeix de forma clàssica com quan ho fa d'acord amb les avantguardes del segle XX. Aquesta imatge mostra com encara que esculpeixi deixant molts buits, en abstracte, l'ombra de l'obra sembla la d'una escultura tradicional, i la ballarina té molta vida, expressivitat, només és molt marcada l'abstracció de la forma recta de la faldilla. Això deu voler dir segurament que l'esperit, l'art és el mateix, es presenti sota una forma o altra.

dijous, 21 d’octubre del 2010



IZOSAKI, Arata, entrada de Caixa Fòrum

De la mateixa manera com en l'edifici de Caixa Fòrum hi ha un contrast entre l'antic i el nou, entre la fàbrica i l'art, també hi ha un contrast entre les branques d'aquest arbre de ferro i el vidre, que ve a ser una abstracció de les fulles. Allò immaterial, transparent, i allò que arrela en l'aire, el tronc i les branques. Com passa amb el mar, la superfície llisa amaga molta profunditat.

dijous, 9 de setembre del 2010


L'ocell de Fernando Botero

En general, que l'art es presenti en la forma d'una escultura de Botero em sembla una contradicció, per la terrenalitat de les seves escultures. Però que a més ho faci, com s'escau aquí, amb la figura d'un ocell, és xocant. L'ocell és igual a aire, lleugeresa, llibertat, l'escultura de Botero és feixuguesa, tocar de peus a terra. Aquest equilibri em sembla fantàstic.